Quatre dies, sis rutes, cent quilòmetres i una ermita (i 6)

 

Eixida de sol des de Torre Miró

Pi del Cuixonet

I

L'última de les rutes de l'escapada de Nadal em dugué dels Ports a la Tinença de Benifassà, antic domini del monestir cistercenc que, filial de Poblet, va prendre el nom d'un capitost àrab, Hassan, en la fortalesa del qual es van allotjar per primera vegada els dotze monjos de Poblet fundadors del cenobi sota la protecció de Jaume I.

La Tinença és de les contrades més aparentment salvatges i agrestes del País. Dic aparentment perquè, no només la petjada humana apareix arreu, sinó pel fet que el paisatge ha sigut modelat per segles d'explotació forestal, ramadera i agrícola. Tenint en compte això, no és d'estranyar que els noms dels pobles per on passa la ruta que faig facen referència elements naturals. Així, segons Abel Soler, Castell de Cabres és un topònim que no té l'origen en cap castell ni en cap cabra, sinó que deriva de com els cristians entengueren l'expressió àrab Qaxtal al-Qabr, la foia de la tomba o del mausoleu, en referència a la forma que té el turó que hi ha al costat de la població. El nom del Boixar faria referència als boixos (d'origen llatí, però arabitzat com al-Busar) i, per la seua banda, Coratxà mesclaria els mots qur (moles, en àrab) i uccan (pronunciat uxan, llop en amazic), venint a significar «les moles dels llops». 

De llops, però, ara no n'hi ha. O sí, qui sap: el ben cert és que el grau de despoblació dels pobles de la Tinença i de la solitud dels seus paratges em fan pensar que, en cas de tornar a poblar-se de llops aquests boscos, potser ningú no se n'adonaria.

II

Hi ha moltes coses en realitat extraordinàries que han acabat esdevenint «habituals»: les veiem, les realitzem, les utilitzem per costum, les hem fet nostres. Això no vol dir altra cosa que, davant d'elles, no ens fem cap pregunta. Això passa perquè les concebem com «ordinàries», és a dir, comuns dins d'un sistema ordenat de coses que utilitzem per poder viure sense esma, sense pànic, sense dubte.

Però de sobte, apareixen les coses extraordinàries, que remeten al caos, al dubte, al misteri. Són les que susciten preguntes que creiem contestades, però que en realitat no tenen resposta. Les que fan que ens adonem que aquest ordre en què creiem viure és només aparent.

Això mateix em va passar davant d'un poema i d'un arbre que van coincidir en el temps i en l'espai. En aquesta darrera excursió en què vaig anar acompanyat de l'exemplar de Litoral dedicat als arbres, vaig llegir un poema de Mariano Peyrou poc abans de trobar-me amb el pi del Cuixonet.

III

UN ÁRBOL

puedes hacer varias cosas con este árbol

cubrirlo de un color original o dibujarlo en tu mente como si fuera un río

talarlo con las uñas hasta modificar tu percepción del tiempo

calcular su altura y equivocarte y no darte cuenta

puedes olerlo como si pensaras sin palabras

esconder sus raíces debajo de la tierra y pintar de verde la más verde de sus hojas

sentarte sobre lo que fue su sombra y esperar a que se haga de día

definirlo para que sea a la vez hermoso y artificial

inventar un incendio y salvarlo

cambiarlo por el derecho a desplazarte por el prado

convertirlo en papel y describirlo de una forma diferente en cada folio

caminar en círculos alrededor de cualquiera de los árboles vecinos

pincharlo con un alfiler para constatar que no se queja

tener una larga conversación a la luz de sus pájaros y descubrir que alberga tantas contradicciones como alas

puedes tomarlo como ejemplo de un ensayo sobre la horizontalidad

amarlo compasivamente pensando en los poderosos vientos que trajeron desde las estrellas la materia que lo forma

palpar su rugosidad con cada uno de los dedos o con la palma entera

lo que no puedes hacer es endenderlo

IV

I amb la ruta acabà l'any. El cansament que sentia fou l'excusa perfecta per alliberar-me de l'obligació del ritual de canvi d'any i de posar-me al llit ben aviat. En realitat, recuperava un costum que havia deixat de costat: acabar l'any esbravant-me tot ascendint una muntanya i començar-lo dormint com un tronc. 

Recorde, fins i tot, que una nit de cap d'any per poc no la passe perdut al Benicadell!

Castell de Cabres

Per si no l'havíeu vist en la foto anterior

Font romànica del Raix

Font de Castell de Cabres

Els qui beuen de la font

Qaxtal al-Qabr. El turó sembla,
efectivament, un túmul funerari.

Pins de les Covetes

Empedrat antic

El fred ix en les fotografies!

Pi del Cuixonet

Castell de Cabres des de la llunyania

Muntanyes de Fredes i els Ports de Tortosa

Arribant al Boixar

Et dona la benvinguda

"Casa prioral"

Portada i pila baptismal romàniques

Baixant al barranc del Clot

Primeres vistes de Sant Jaume de Coratxà

Coratxà

Llavaner de Coratxà

Peiró de Sant Roc

Sant Jaume: exemple prototípic d'arquitectura
de reconquesta (ni romànica ni gòtica)

Peiró de Sant Jaume

Curiosa marca de picapedrer

A l'esquerra, la Mola de Coratxà

Mas d'en Segures

Empedrats antics

No tot és ruïna

Arribant a la cruïlla d'on partí aqueix matí

I novament a Castell de Cabres