 |
| El Sant Cristòfol de la llegenda i el Sant Cristòfol del somni! |
L'altre dia tinguí un somni ben estrany mentre viatjava en el rodalia. De sobte, aparegueren uns cavallers hospitalers a cavall que em tragueren amb violència del vagó no sabria dir en quina estació i em dugueren al seu castell d'Énguera. Allà em van deixar enmig del pati d'armes i van marxar a galop... A mesura que la pols que els cavalls havien alçat anava esvaint-se, s'esvaïa també el castell fins quedar-ne només una ruïna entre la qual podia contemplar l'espectacle del Caroig i la Canal de Navarrés...
No em va donar temps a recuperar-me: comencí a escoltar una veu d'un infant que em cridava "vine, vine!". Seguí la veu per la muntanya fins que vaig trobar una xiqueta sola, abandonada, indefensa, que assenyalava cap a l'altre costat de la muntanya. Ocupava el que havia estat una habitació de l'antic poblat ibèric de Llucena... Qui devia ser? La xiqueta continuava assenyalant l'altre costat de la muntanya i jo decidia de portar-la-hi, però no podia. Tenia un pes ingent, no podia ni tan sols arrossegar-la i ella es negava a caminar.
Però de sobte s'obrà el miracle! Aparegué el mateix Sant Cristòfol, aqueix gegant que, segons la llegenda, s'havia dignat fa temps a portar un infant a l'altre costat d'un riu, infant que resultà ser el mateix Crist. Pacient i resignat, Sant Cristòfol va carregar-se la xiqueta a les esquenes i va superar barrancs i camins empinats fins pujar la xiqueta a la carena de l'Ombria de la Plana i, des d'allà, la portà fins a la font de la Mota i Énguera. Una estranya criatura peluda obria el camí i s'assegurava que era segur, però en tot moment era la nena qui assenyalava el camí. "Allí, allí!"; i també: "no tinc despertaor, no tinc despertaor!"
En havent arribat, el gegant s'esvaí. I ningú tenia set. I aparegué el pare de la xiqueta que havia estat descansant tot el dia al sol, vora la font, despreocupat de tot... "Pare ous!", cridà la xiqueta.
Jo no entenia res, ni podria dir ara que n'haja entés ni un borrall d'aqueix somni. De sobte, torní a despertar al tren. "Propera parada, Algemesí!". Però Algemesí no és Énguera, ni té vistes al Caroig, ni a la Canal ni als seus pobles!
Hauré de consultar un manual de psicoanàlisi on puga trobar el significat de tot plegat!
 |
| Cúpula de l'església del convent de franciscans enguerí |
 |
| Énguera des de la pujada al castell de l'Encomienda |
 |
| Convent franciscà |
 |
| El Caroig |
 |
| Ruïnes del castell |
 |
| Anna |
 |
| Vall d'Énguera, cap a Aiora |
 |
| Xella |
 |
| Santa Anna de Xàtiva i Estubeny |
 |
| Poblat ibèric de Llucena |
 |
| Font de Llucena |
 |
| Bolbait i Navarrés |
 |
| Bolbait |
 |
| Guau! |
 |
| Castell des de la carena |
 |
| Camí de Sant Francesc de Pàdua |
 |
| Font de la Mota |
 |
| Énguera entre el fred i el silenci del crepuscle |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada