En acabant de sopar, sona la notícia. Unes nenes afganes, de Kandahar, que anaven a escola. Uns desconeguts les han atacades i els han tirat àcid a la cara. Dues d'elles han quedat cegues.Ningú reivindica l'atac. Se sospita dels talibans, contraris a l'educació de les nenes.
Sense paraules.
Només ràbia. Ràbia contra tots els fanatismes i contra tots els dogmatismes inútils que estan destruint-nos dia a dia.
Quants fets d'aquests passarien ací si aquest tipus de "persones" tingueren la impunitat que allà tenen?
Ecumenisme, diàleg, feminisme, llibertat sexual, llibertat d'expressió, agnosticisme, democràcia, consens, tolerància, comprensió... aquesta és l'actitud que haurem de lluitar per mantindre i que és per a ells l'àcid que els podem llençar. Confiant que algun dia guanyem la barbàrie.
Merda!
1 comentari:
"Tal como van las cosas, se nos está preparando un gran sufrimiento, ya sea de orden ecológico, o económico-social. Si fuésemos racionales, podríamos evitarlo. Pero como nos mostramos irracionales e insensatos, no queremos cambiar de camino, y continuamos acercándonos a una posible desintegración. Pero, consolémonos: la desintegración es siempre creativa, y el caos resulta generador, como testimonian los cosmólogos contemporáneos. Se abren posibilidades de otros órdenes.
¿Qué alternativas hay a la desintegración? En la próxima reflexión volveremos a este tema tan preocupante y siniestro. "
BOFF 2006
Sempre optimista. Però, per a quan aquest nou ordre integrador?
Publica un comentari a l'entrada