Quan la casa crema, al cap de poc de temps només queden les brases incandescents. Fins que no s'apaguen del tot, no podrem reconstruir-la. Cremaran durant una bona temporada. Però de repent un dia u se n'adona que ja no les sent. Escorcolla, torna a posar la mà i no sent calor. Les toca i ni tan sols tenen consistència: només són cendres. Es desfan només de tocar-les, embrutant tot allò que les toca. Tant de temps de murga i ara queda quelcom tan eteri, molest i inútil!
Fe, amor i esperança. En aquest moment han cremat totes tres. Moment complicat, doncs. Caldrà tornar a buscar fites, projectes i persones que les revifen amb força. No abans, però, d'aprofitar el moment per conèixer-me, per aprendre a escoltar-me i a gaudir de mi mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada