"La question humaine".

La pel·lícula, que he vist per la més pura casualitat (la trií un poc "a boleo"), m'ha impactat. En aparença, té una sobrecàrrega temàtica, però si l'analitzes bé el missatge que dóna és clar: la falta d'humanitat com a l'origen dels problemes i barbaritats comeses durant el segle XX i com a l'origen dels problemes actuals. L'ús del llenguatge com a eina deshumanitzadora: l'obrer, l'enemic, el jueu, "reestructuració", "expedient de regulació", "problemes conjunturals", en lloc de Amós, Hannah, comiat improcedent, atur, pobresa, pobre... Una despersonalització que ens converteix en un instrument del sistema econòmic, en un nombre, en xifres, en guanys... i que en cas de no aconseguir ser "productius", passem de seguida a la invisibilitat, al rebuig (atur), a l'oblit: Àfrica és el gran exemple. Es creen estigmes, i en poc temps, els estigmatitzats són perseguits, aniquilats, invisibilitzats: estorben.

Sembla mentida que després d'un segle tan dens, amb tantes errades, amb tantes barbaritats comeses... no hàgem aprés la lliçó. L'Holocaust és l'exponent màxim d'aquesta deshumanització. Tota la tècnica i coneixements científics del país més ric d'Europa posats al servei de la mort. Jueus, testimonis de Jehovà, homosexuals, disidents polítics, minusvàlids... portats sense miraments a les cambres de gas d'una manera eficient i ben organitzada. El nostre país, però, ja havia patit els primers assajos d'aquesta barbàrie: bombardeigs massius, assassinats, afusellaments, robatoris de nens i nenes.

Perquè... quina lectura hem de fer avui, en aquesta crisi tan anomenada, de tot el que passa? Està el sistema econòmic muntat per al nostre benestar i supervivència, o som "carnassa" del sistema, estem al seu servei? Com es justifiquen els acomiadaments massius, la deslocalització (interessada) de les multinacionals, l'explotació de la gent als països emergents on de nou ha de començar la lliuta obrera per aconseguir els guanys i la dignitat que s'ha aconseguit als països com el nostre? La contaminació, l'escalfament global, el negacionisme del canvi climàtic, els interessos (inhumans) de la indústria farmacèutica, la xenofòbia creixent...?

Al cap m'han vingut, després de veure la pel·lícula, els joves universitaris tancats a l'edifici central de la UB a pocs metres de casa meva: protesten contra el pla Bolonya. Denuncien que amb aquest pla, la Universitat es posa al servei del sistema empresarial. Només passen a ser bones les carreres que són "productives", la resta passa a un segon pla i fins i tot, desapareix de l'oferta universitària. Els estudiants només poden estudiar allò que el sistema demanda. El Coneixement passa a ser, doncs, un mer tràmit de preparació per formar part del sistema que ens absorbeix. I quines disciplines desapareixen o veuen mermada la seva presència? Les Humanitats! Filosofia, sociologia, lingüística, filologia, Història. Justament les que ajuden a donar un sentit a allò que es fa en un moment en què tanta falta fa i, com vaig sentir o llegir fa pocs dies, disciplines tan dispars com la Filosofia i la Física arriben, per vies tan diferents, a les mateixes conclusions. Qui n'ix guanyant, de tot açò? Crec que ningú. El Coneixement deixa d'estar al servei de la Humanitat per estar al servei de la Producció.

Vivim obsessionats pels números, els guanys, la producció, per "ascendir"... i en aquesta obsessió, com he escrit en altres posts, l'aparença és fonamental. Aparentar, per damunt de tot, ser útils. Deixem de banda allò que ens és imprescindible, però que malauradament no ens ajudarà a mantenir el lloc de treball (per tant, n'és igual!). I després de tot el que ha passat en la nostra història recent, oblidar-se'n o deixar d'analitzar les causes és del tot una barrabassada. Perquè estarem condemnats a repetir la mateixa història. Els signes de la repetició els veiem cada dia que passa. Però com semblen alguns de contents o de disposats a no remenar en el passat! Saben que un canvi perjudica aquesta obsessió productiva, i ells són els principals beneficiats del "sistema". Els interessos que tenen ja els sabem. Que no ens enganyen!

Un té la sensació que en realitat, tots els problemes passats, actuals i futurs són, en realitat, el mateix. Per això les lluites existents haurien d'articular-se en una sola lluita: la lluita per defensar la nostra humanitat i trobar un ordre nou.

Bé, ja sabeu, si teniu ganes de ratllades mentals, tothom a veure la pel·lícula! No trigaran en llevar-la del cartell.