"Com vols que sigui la plaça Herenni? Com a resposta al compromís que l'Ajuntament va adquirir amb els ciutadans/es, et proposem que participis en el nou disseny d'aquest espai i el seu entorn. Omple aquesta butlleta amb els teus suggeriments."
Això és el que tinc des de fa uns dies a sobre l'escriptori. El motiu: reformen la placeta de darrere de casa meva, i l'Ajuntament de Barcelona em demana la meva opinió sobre què vull que hi hagi a la plaça. Desprès, hi haurà un debat a la seu del districte. I casualitat que llegia algunes opinions sobre la reforma del parc Salvador Castell del meu poble, i he dit: coi!
Crec que ja estic tan fart de l'actitud prepotent i dèspota que té el PP-Comunidad Valenciana de governar que he caigut fàcilment en la ressignació. Governen, sí, els hem de deixar governar. Però, amb quin estil governen? Aferrant-se tant com els agrada al poder, perden tota autoritat. La democràcia no és sols anar a votar cada quatre anys. És també escoltar, comptar amb l'opinió de la gent, i com no, arribar al consens: molt més important que aprofitar "les subvencions".
Per això canvie d'opinió. N'estava tip de rebre correus electrònics amb barbaritats lingüístiques, aquest tema em toca la moral. Però no haig de deixar de reivindicar des d'ací una forma de govern autènticament democràtica en els temes que afecten la vida de la gent i a les coses que la gent valora, com és el cas del nostre parc. A Barcelona trobe dia a dia exemples d'aquest tarannà: van a reformar Diagonal, i aquesta reforma també la votarem els ciutadans. Des de les coses petites, arribant als projectes més importants (i havent de comptar, també, amb moltes mancances, no ho negue) ací es compta amb la gent i es pot dir que hi ha una cultura de la participació.
És per això que sí: la reforma del parc Salvador Castell, si s'emprén, s'ha de fer consultant a la gent, perquè la mobilització existent demostra que és un tema que fereix sensibilitats. I perdoneu si us ha ofès l'expressió "merda de parc". Com a parc, no és gran cosa, certament. Però quan una "poca cosa" és la nostra, com es magnifica, hehe. Aquesta magnificació subjectiva és la que volia desfer amb aquesta expressió. Qui em coneix sap de la meva forma de parlar, i sap que no hi ha mai mala intenció ni menyspreu en aquesta.
S'aconseguirà alguna cosa? Mmm, no sé, no sé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada