Al començament de viure aquí, per plaça Espanya, anava al treball en metro. Cada dia m'enfilava a l'estació de Sants, línia blava fins a Collblanc. I després vingué el Bicing. Xino-xano fins a Badal primer, més tard fins a l'avinguda de Madrid, i uns minutets a peu fins a la feina.
He acabat per fer el trajecte a peu. No sé ben bé per què, però durant uns dies vaig passar de llarg l'estació de Bicing i vaig enfilar Creu Coberta amunt i carrer de Sants fins a Collblanc. Rarament he tornat a agafar la bici: li he trobat gust a això d'anar caminant, a banda que és una sort el poder anar caminant a la feina. Fora la gentada de metro, fora les bicis que no funcionen, fora les estacions plenes.
Gaudir de l'ambient atrafegat del carrer a eixes hores, les cues a les parades d'autobús, les fleques que exposen els millors dolços i salats per l'esmorzar, els plàtans gegants que ara estan de mil colors, el fred, la pluja, els cafès farcits de gent, cadascun amb el seu ambient, els nens i nenes que van al col·legi, executius, els estudiants del Joan Pelegrí, el senyor que s'espera assegut en un garatge, les repartidores de premsa gratuïta... En poc menys de mitja hora de camí pel mateix carrer, s'intueixen tres ambients totalment diferents segons per quina part passe. I amb els dies me n'he adonat que aquestes hores sempre hi som els mateixos!
És que som sers de costums!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada