Haneke no exagera

Confesse que la nit que viu Funny Games no poguí dormir en tota la nit, de tan impactants com em van resultar algunes escenes. Per als qui no l'heu vista, Haneke tracta en aquest film el tema de la violència sense sentit, crua, despietada, cruel, que trenca tots els esquemes ètics i morals que hom puga tindre. No dic res més per si la voleu veure, però aneu preparats per al que us trobareu!

Hi ha desenes de notícies que m'haurien de crear la mateixa sensació a l'estómac que em creà el film de Haneke: de tant repetides, al final ens hi immunitzem. Però de tant en tant, alguna aconsegueix esquerdar aquesta paret d'indiferència que els mitjans ens han aconseguit crear. Ha estat el cas de la matança del lleó Cecil, una de les criatures més estimades d'un dels parcs nacionals de Zimbabwe. El senyor Walter Palmer va pagar una ingent quantitat de diners per tenir el plaer de matar-lo. Ho va fer saltant-se la llei i a sang freda. L'animal patí el que no està escrit i ell va eixir del país amb el cap del felí a la maleta. Això sí: ens va mostrar a Internet com de valent havia estat.

Inquietant i esgarrifós. El pitjor de tot és que aquests fets passen pràcticament cada dia que passa. Partisc de la idea que tots tenim una xicoteta part sàdica en nosaltres: tots hem torturat una formiga quan érem xiquets, o hem experimentat aquesta vena en el sexe a mode de joc. Però és una tendència que l'ètica i la cultura ens refrena: l'amor a la vida hauria de triomfar sempre. 

No és el cas d'individus com Palmer. Darrere del que ells creuen una proesa, només s'amaga la frustració i la sensació de sentir-se no res si no és xafant un altre ésser viu. Ho disfressen de victòria, però no se n'adonen que és un símbol de la seua misèria, de la seua mediocritat i de la seua estultícia. La necessitat de mostrar al seua acció nefanda els traeix.

I que conste que no estic parlant de tots els caçadors. Igualar amb Palmer aquell qui va a caçar un parell de perdius o un senglar per a menjar-se'l no ho considere adequat. Palmer va matar Cecil sense cap mena de finalitat, sense cap mena de sentit, només per tenir el plaer de veure com la criatura queia morta a les seues mans.

M'inquieta tant que existisquen individus així... El pitjor de tot és que el senyor Palmer és metge! Per sort, ha hagut de tancar la seua clínica gràcies a la pressió mediàtica.

Que li donen!

Arribarà aviat el moment en què ja no es podran prendre fotos com aquesta.
Per culpa d'uns imbècils... Què trist!