aNDRòMiNa: Maestrat (2): incomparable!

L'estiu de l'any passat aprofití les anades i tornades de Barcelona a València per fer parada al Maestrat. Llavors, escriguí sobre com m'havia captivat el seu paisatge, els seus pobles i la seua gent -hi tinc alguns amics i coneguts-. Sens dubte, el Maestrat és un dels indrets més bells i interessants de la nostra geografia.

Enguany hi he tornat -com no!?-. L'objectiu de la meua parada en aquesta ocasió era conèixer Atzeneta i tornar a Vistabella i el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, per fer rumb, en acabant, cap a Peníscola. Atzeneta i Vistabella pertanyen actualment a la comarca de l'Alcalatén, però formen part de l'anomenat Maestrat històric, com el seu mateix nom oficial indica. De fet, formaven part de la Setena de Culla, que agrupava els pobles que havien comprat els drets d'explotació de la terra a l'ordre de Montesa, hereva dels templers i a la qual pertanyia el Maestrat. Ambdós pobles estaven en festa major el dia que els visití: Sant Bartomeu.

Atzeneta des de la carretera de Xodos

El més interessant d'Atzeneta és, possiblement, el seu temple parroquial, dedicat a Sant Bartomeu. Sortosament, aquesta església fou tapiada abans de l'arribada dels anarquistes i va ser salvada de les flames durant la Guerra Civil. Gràcies aquest fet, conserva un interessant patrimoni format per retaules, obres d'orfebreria i també algunes pintures importants, entre elles el Baptisme de Crist d'Espinosa. La major part d'aquests elements són barrocs, tot i que la fàbrica del temple és renaixentista: de l'antic temple medieval només queda dempeus la seua torre campanar. Haig d'agrair l'interès i l'atenció del seu rector, que em va atendre molt bé malgrat la feinada que tenia tot preparant els actes de la missa major i la processó que eixe matí se celebrava pels carrers de la vila.

Retaule major

Retaule de la Mare de Déu de Betlem

Sant Crist del s.XVIII, obra de Josep Sancho

Espinosa conservat al museu parroquial

Sant Josep i el Nen, atribuïda a Ochando (s. XVIII).

Orgue històric

Retaule gòtic de Sant Joan, procedent del castell.
A la dreta, tenim representat Sant Onofre.

Detalls del retaule major, que havia estat dedicat a
la Mare de Déu dels Àngels. D'ací la seua decoració.

Detall del sòcol ceràmic del baptisteri. Alcora?

Uns carrers on es respirava un ambient festiu: gent als bars, els forns plens de dolços fins a les llindes, banderetes, la infraestructura dels bous al carrer... Aquest ambient em feu més agradable el passeig per conèixer els carrers d'Atzeneta, en els quals es poden trobar alguns elements defensius, com la muralla i l'antiga torre-presó, així com altres edificis interessants, com l'ajuntament i les ermites de Sant Roc i de la Mare de Déu de Loreto.

Peiró del Loreto, "engalanat" de festa

Torre presó, la qual formava part de l'antiga muralla

Portada lateral de l'església

Algunes cases conserven elements medievals

Un ambient similar trobí a Vistabella, malgrat que l'activitat es concentrava en el seu carrer major i als peus del ruïnós palau dels Polo, on hi havia el mercat setmanal. Els carrers d'aquesta localitat muntanyenca conserven encara restes de l'antic castell i de la seua muralla -entre els quals destaquen els portals de Sant Roc i el del Forn- i algunes cases senyorials, però sens dubte el que més destaca és la seua església, de fàbrica també renaixentista, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. L'arquitectura del temple és especialment notable (és un dels temples parroquials més grans de la província de Castelló-, però no vaig poder admirar-la ja que romania tancat. Això sí, l'espectacular portada-retaule, mutilada durant la Guerra Civil, ja valia per ella mateixa la visita.

Portal de Sant Roc

Retaule de l'Alcora, al portal dedicat al Sant

Cases-palau a l'antic recinte emmurallat

Detall del casalot Polo: escut nobiliari

Porta de l'església: ferraments

Carrer major, un dia de festa

Detall d'un palau. Llàstima del seu estat de conservació

Les construccions de pedra seca s'escampen pel Maestrat

I per fi a Sant Joan de Penyagolosa, un indret màgic com pocs. Allà em vaig adonar que se m'obria la possibilitat de canviar de plans: la temperatura era de poc més de vint graus, ja que la ponentada del dia anterior havia donat pas, a la zona, a un ventet de tramuntana que havia baixat les temperatures notablement. No anava a provar d'ascendir el Penyagolosa havent-me trobat amb aquesta circumstància?

Fresc: mort de Sant Joan Baptista. Enfront d'ell, hi ha el naixement del sant.

Exvots

Agraïments al Sant miraculós

Reproducció de la imatge romànica de Sant Joan

Pensat i fet. L'ocasió fou tota ella un regal: no només per la temperatura, inusual per a l'agost, sinó perquè aquest dia de Sant Bartomeu ha estat un dels pocs en què, durant l'estiu, es podia verue el Montgó des del cim. I amb aquesta, ja van tres vegades que he ascendit al Penyagolosa... Cadascuna amb una diferència de més de 10 anys. Per a la propera no esperaré tant!

El cim

Vistes cap a Aragó

Alcalatén, Alt i Baix Maestrat

Desert de les Palmes i els pobles de la Pobla Tornesa i Cabanes

Onda, l'Alcora, Borriol

Espectacular!

Serra d'Espadà

Vista de la Serra d'Irta

Escorça d'un xiprer del barranc de la Pegunta

Peníscola quedà, doncs, per a una altra ocasió. Torní a Atzeneta per Xodos, on vaig cruspir-me un bon sopar abans de fer via, de nou, cap a la quotidianitat. Encara tinguí temps, però, de fer un ull a l'indret on s'alça el castell d'Atzeneta.