 |
| Feliu Ventura a la plaça de la Seu de Xàtiva durant aquesta Fira |
De manera gairebé casual i improvisada,
ens trobàvem a la plaça de la Seu de Xàtiva escoltant Jo vinc d'un silenci de Raimon en boca de Feliu Ventura. L'instant
tenia molt d'emocionant i emotiu: una cosa així semblava utopia fa tan sols uns
mesos! Però ara, durant la Fira, ha esclatat en Xàtiva una onada de música en
valencià: la nova corporació municipal ha promogut durant estes festes els
grups i cantants xativins que durant vint anys van estar apartats dels
escenaris locals pel PP per motius... ideològics? Pesen, certament, molt
aquests, però crec que també hi ha quelcom de pragmàtic: el PP sap que
existeixen sectors de la societat valenciana que mai els votarà i que, per
tant, no cal que cuide gens ni mica. Per a què portar als escenaris a Feliu
Ventura, a Pep el Botifarra o les bandes de música locals si d'ells i del seu
públic no traurien gaires vots?
Com hem dit, la situació ha canviat de
cap a peus. Al concert de Ventura, bastants comentaris sobre els anys de
silenci i de menyspreu per part del Partit Popular. Un concert-protesta que
crec, sincerament, que és un error. Perquè el PP és probable que torne al poder,
i llavors... què? Tindrem de nou el mateix?
Es va parlar d’un País alegre, unit i
combatiu. Crec que és just el sentiment de greuge i justa la protesta. A mi
també m’ha enfadat i fastiguejat –i molt- allò que hem passat els valencians
durant els darrers anys, i encara més les conseqüències que pagarem els anys
que vénen. Però crec que els escenaris i entaulats de festes majors haurien de
ser la part alegre i unida del País: tothom s'hauria de sentir a gust en un
concert de música en valencià, fins i tot els votants del PP i el mateix Rus.
Si convertim els concerts en valencià en plataformes anti-PP i reductes d'una
determinada ideologia, tenim, sincerament, les de perdre.
Perquè propiciem que la història es
repetisca en uns quants anys i que la vitalitat de la llengua es veja ferida de
mort. Per a què donar als peperos
motius per deixar de banda la llengua i la nostra pròpia cultura? Millor
mostrar-se indiferents al seu menyspreu, alegres i units: és la millor manera
de combatre'ls i que la gent menys compromesa demane realment aquest tipus de
música i de productes culturals.
Per a protestar, ja tenim la xarxa i els
mass media. Ui, què dic!? Els mass media? Millor parlem-ne en un altre
post... Quin País que ens han deixat!
I què dir de Xàtiva! És la joia de les
comarques centrals valencianes. Bella, plena d’història i símbol viu de la
desfeta d’Almansa. Passejar pels seus carrers –l’Albereda, el Mercat, la Seu,
el Bellveret...- és endinsar-se en vora tres mil anys d’història. I en el meu
cas, tornar a viure una època tronada de la meua vida que tingué Xàtiva com a
escenari. M’encanta aquest lloc i, després d’aquestes eleccions, me l’he vist
amb uns altres ulls, sincerament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada