 |
Illot de la Naueta, a l'extrem oriental de l'illa. Al fons, el de la Nau.
Entre ambdós illots hi ha una important reserva marina entre els esculls. |
Hi anàrem en un dia gris, com la majoria dels que ha dut aquest agost estrany, però els colors de la cendra que prengueren el cel i la mar, amb regusts verdosos, no impediren que Tabarca ens semblara un xicotet paradís. Arribar a una illa en vaixell sempre té alguna cosa d'emocionant. També en el cas de Tabarca: el marcat contrast entre l'horror de Santa Pola i el poblet pintoresc de l'illa potser faça que les expectatives que es tenen en desembarcar-hi siguen encara més grans.
L'illa es travessa en una mitja hora escassa a peu. A l'extrem oriental, el poblet, que encara conserva la major part dels seus elements defensius. A les portes de llevant de la muralla hi ha un istme estret que uneix la part habitada amb la resta de l'illa. Allà és on hi ha el port i una platja d'arena ofegada de banyistes -millor fugir-ne-. A pocs metres hi ha la part més interessant de l'illa, un petit altiplà coronat per la torre de Sant Josep i el far i rodejat de cales de pedra d'aigües totalment transparents, que adquireixen tons verdosos per les característiques geològiques de l'illa.
És a les cales on vam gaudir com a xiquets: quin fons marí, espectacular! Vam veure fins i tot cries de nero (si és que els nostres coneixements limitats sobre la fauna marina no ens enganyen). I en projecte un nou caprici: comprar una càmera subaquàtica. Com ens agradaria de poder fer fotos a les meravelles que s'amaguen sota l'aigua!
Us deixe amb unes fotos que parlen per elles mateixes.
 |
| Arribant a l'illa |
 |
| Estiu sec: paisatge desèrtic. A la primavera, tot canvia. |
 |
| Torre de Sant Josep |
 |
| Far |
 |
| La posidònia morta s'apropia les cales i raconets de la costa |
 |
| Illot de la Nau |
 |
| Porta de la Trancada |
 |
| Un dia de grisos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada