aNDRòMiNa: Patrimoni... de la ciutat?

29 d’agost del 2015

Patrimoni... de la ciutat?

Campanar del convent, des de la plaça de Tetuan

-En agosto no hay visitas -m'informaven al telèfon, però tot seguit, sortosament, m'obrien la possibilitat. -¿Cuántos sois?-. El fet que només seríem dues o tres persones reduïa les possibilitats de realitzar la visita, que finalment pogué ser possible gràcies a l'oferiment del funcionari de Capitania, que s'encarrega d'ensenyar el Convent de Sant Domènec a grups de mínim 5 persones en hores convingudes. Hem d'agrair-li-ho, així com el fet que s'haja documentat sobre la història i l'arquitectura del recinte per explicar-lo com mereix als visitants.

Finalment ens reunirem allà un bon grapat de persones -supose que, aprofitant que hi anàvem, el guia va cridar altra gent que també estava interessada-. La visita comença al claustre nou, neoclàssic, on s'explica la història de l'edifici i la seua importància històrica. Beneficiat per la reialesa des de la seua fundació, personatges tan importants de la història de València com Sant Vicent Ferrer o Sant Lluís Bertran van fer vots en aquell recinte, i en foren priors. Tot seguit, s'accedeix al claustre major, una obra mestra del gòtic valencià que és, a més a més, ben curiosa: la volta del claustre, de creueria, utilitza la volta catalana per a la seua plementeria. De fet, és al contracte de construcció d'una de les seues capelles -la de la Mare de Déu de la Misericòrdia- on es documenta per primera vegada una petició perquè s'utilitzés la volta catalana per als seus plements -l'hauríem d'anomenar potser volta valenciana?-. També destaca la clau penjant de la capella de Sant Miquel, una original i arriscada solució constructiva. Com arriscada és també l'aula capitular: les columnes són més de 30 vegades més altes que el seu gruix, fet poc habitual a l'arquitectura gòtica. L'esveltesa que transmet l'arquitectura d'aquesta dependència i la seua bellesa, va inspirar posteriorment els arquitectes de la llotja de Palma, i d'allà Pere Comte es va inspirar per construir el saló columnari de la Llotja de València.

Però el que resulta més interessant de tot el conjunt és, sens dubte, la Capeia Reial, una capella funerària construïda amb pedra negra de Morverdre. I és el més interessant ja que és una proesa arquitectònica: la volta de creuria, construïda amb pedra, es recolza tota ella sobre els murs, sense cap nervi, mènsula ni columna addicional. Possiblement, aquesta capella siga la joia més valuosa i desconeguda del gòtic valencià. Fou construïda per allotjar un panteó reial - d'Alfons el Magnànim-, però finalment mai arribà a tenir aquesta funció. Hui, allotja les restes dels marquesos de Zenete i, a la cripta, de Joan de Joanes, que fou el primer en ser traslladat quan estigué en projecte convertir la capella en un mausoleu de valencians il·lustres. En eixir de la capella, es pot admirar també la decoració barroca, amb pintures de Vergara, de la Capella de Sant Vicent, la riquesa de la qual ens pot fer una idea de la grandiositat que degué tenir la desapareguda església major del convent.

L'enderroc de l'església després de la desamortització de Mendizábal va suposar una alarma per aquells que estimaven el patrimoni de la ciutat, de manera que l'Acadèmia de Sant Carles va treballar per rebre el patronatge de la Capella Reial i de Sant Vicent i evitar així la seua destrucció. Uns anys després de l'exclaustració, el convent va esdevenir seu de la Capitania General de València. Segurament, aquest fet va salvar el recinte de la seua total destrucció, però al mateix temps el va allunyar de la ciutat, convertint-lo en un monument desconegut per la major part de valencians.

Sense voler deixar de reconèixer la sensibilitat de l'exèrcit en la restauració i conservació del patrimoni conventual, crec que els temps han canviat. Hui per hui, el fet que la ciutat recuperara per a ús cultural i ciutadà un edifici tan important i emblemàtic seria una bona notícia per a tots els valencians. S'hi està treballant per fer-ho possible?

Per a més informació: viquipèdia.