Havia llegit alguna cosa sobre Fontfreda, però l'opció de visitar aquest monestir no va esdevenir ferma fins que no viu, de camí a Avinhon, el cartell de l'autopista que indicava que calia prendre la propera eixida per arribar-hi: si fins i tot estava indicat a l'autopista, el lloc devia pagar molt la pena.
I així fou. Malgrat que en deixar el cotxe el monestir queda ocult per la vegetació, vaig saber que estava a un lloc especial i màgic. Per moltes raons. Primerament, per les pedres i la història de la qual són testimoni. Fontfreda s'ha mantingut pràcticament intacte. El monestir encara conserva la porta romànica d'on fa vora nou-cents anys va eixir el grup de monjos que fundarien, a petició de Ramon Berenguer IV, el monestir de Poblet. Un segle més tard, va començar al monestir la història de la croada contra les terres d'Occitània i, amb ella, l'inici de la fi de la influència catalana al nord de les Corberes. Dos monjos, en Raül de Fontfreda i Pere de Castellnou, van ser enviats pel Papa Innocenci III davant del comte de Tolosa per demanar-li l'inici de la croada. El comte no sols es va negar, sinó que, segons la història oficial, va ordenar l'assassinat d'un dels monjos. La croada va començar no només a Occitània, sinó contra Occitània. El rei Felip II de França va aprofitar l'ocasió per assegurar-se la seua hegemonia a aquestes terres en detriment dels catalans, als quals va derrotar en la batalla de Muret, on el propi Alfons el Catòlic va morir.
D'entre les pedres, a Fontfreda destaca per damunt de tot l'església abacial, començada per la nau: la seua arquitectura romànica recorda molt a Poblet. L'absis i el creuer ja contenen elements de tradició gòtica, així com una magnífica escala que servia als monjos per accedir a l'església directament del dormitori per al res de les maitines. Així mateix, impressionen l'antic dormitori de llecs, amb una volta de pedra que sembla reptar la gravetat; el claustre, amb els seus capitells decorats amb motius vegetals; el passadís dels llecs, un dels pocs que s'ha conservat d'entre tots els cenobis cistercencs; i també el pati de Treball, on hi ha el pou que dóna nom al monestir, a la vall i al massís muntanyenc. A més a més, a l'antic dormitori hi ha un element força curiós: les vidrieres s'han refet amb fragments dels vitralls de les catedrals franceses, recollits després dels bombardejos de la IIa Guerra Mundial.
Després de visitar l'edifici, es té la possibilitat de passejar per uns jardins bellíssims. En primer lloc, trobem un jardi amb milers de rosers al davant de la façana sud de l'església. Des d'allà, es pot accedir a un jardí romàntic edificat al vessant d'un turó encarat a les dependències monacals. Ambdós jardins són un llegat de la família Fayet, que va adquirir Fontfreda quan aquest va quedar abandonat i amb risc de ruïna. Algunes estances no visitables encara guarden el mobiliari i estris que la família feia servir durant les seues estades al cenobi.
Però no només és això el que fa de Fontfreda un més dels llocs que més m'atreuen. Hi ha quelcom màgic. Potser siga la mescla de tot plegat: natura, paisatge agrari, història, espiritualitat, art i recolliment. Em vaig veure temptat d'ascendir a la creu de Fontfreda que, a un turó proper, guaita i presideix la vall de forma solemne. M'ho va impedir la voluntat de tornar a Barcelona a una hora prudent: va tindre més força! Ara bé, no em quedarà pendent per molt de temps.
Crec que no podia acabar millor la meua incursió a terres occitanes.
 |
| Accés al monestir des del s. XVI |
 |
| Fortalesa de la fe? |
 |
| Antic dormitori dels llecs |
 |
| Pati de treball, més tard anomenat de Lluís XIV |
 |
| Passadís dels llecs i escala d'accés a la clausura |
 |
| Dormitori |
 |
Fragments de vitralls de les grans catedrals gòtiques
franceses han estat recollits als finestrals del dormitori. |
 |
| Claustre, creuer i torre campanar |
 |
| Claustre: ala nord |
 |
| Claustre: ala meridional |
 |
| Nau de l'església |
 |
| Capella lateral des d'un costat de la nau central |
 |
| Rosassa |
 |
| Diferents perspectives de l'aula capitular |
 |
| Al capvespre, joc de llums i ombres arreu |
 |
| Jardí dels rosers |
 |
La portada de l'església només s'obria per rebre els cossos dels nobles
i eclesiàstics soterrats al monestir. |
