Podria haver-me inventat moltes coses. Podria haver dit que em sobraven diners al banc i m'abellia de gastar-me'ls en gasolina. O que tenia una tieta que hi viu a punt de palmar-la i amb una herència sucosa. O que m'havia assabentat que a un prostíbul d'Avinhó hi havia una puta que la mamava molt bé. O que hi ha una botiga de saldos de dissenyadors de París. Què sé jo. M'he limitat a afirmar que era molt bonica, amb cara d'imbècil. Què podria haver-li dit a una persona que ni tan sols sabia situar-la al mapa?
Per què Provença? Des de xicotet que havia somiat deixar-me caure alguna volta per allà. El Palau dels Papes d'Avinhon, els amfiteatres d'Arle i la veïna Nimes, ja al Lengadòc, les fotos dels quals apareixien al Pequeño Larousse Ilustrado que passava hores fullejant. El paisatge deliciós que tant havia sentit anomenar als meus avis, que hi treballaren al camp durant la verema. Els trobadors, l'amor cortès, la lavanda... Hi ha tantes coses que m'evoca la Provença! Em sorprèn que, en no aparèixer a la televisió junt amb Copacabana i Vietnam com a destinació turística, hi haja gent -mestra!- la qual no tinga res al seu imaginari que es desperte amb el mot "Provença". Què li farem!?
He emprès el viatge sol, amb el cotxe, amb intenció que fos auster i enriquidor. I ho ha estat, malgrat que no estava entre les meues primeres opcions (Nàpols i Sevilla descartades pel preu dels bitllets...). Moltes sensacions, moltes descobertes i molt bones impressions d'allà on anava. I d'altres no tan bones. Aniré comentant-les aquests dies quan tinga ganes de posar-m'hi.
Abans, però, em cal dir que reste agraït al
Pequeño Larousse Ilustrado, on poguí llegir tantes "informacions" que anaven incorporant-se als meus coneixements i que aquests dies han esdevingut gaudi de l'ànima i dels sentits,
a pesar de la senyora Neus Sanmartí. Als meus pares, mestres i professors que van transmetre'm la flameta de la curiositat i els coneixements necessaris per gaudir d'allò que m'envolta.
Provença!
 |
Estany de Salses, darrera parada a terres
nord-catalanes abans d'entrar al Lengadòc |
 |
| Vilanòva d'Avinhon, sota la pluja |
 |
| Primera vista del Palau dels Papes d'Avinhon des de Vilanòva |
 |
| Nimes: l'emoció de contemplar un temple gairebé intacte de l'Antiguitat! |
 |
| O aquest impressionant aqüeducte... |
 |
| Arle, tan bella i amb tantes sorpreses i racons bellíssims. |
 |
| La mola de Montmàger, on es feien enterrar els comtes de Provença |
 |
| Quins paisatges! Pendent queda la Camarga. |
 |
| L'encant de Montpelhièr |
 |
| El císter més impressionant de Fontfreda, casa mare de Poblet |
2 comentaris:
Preciosa la Provença, plena d'històries i llegendes que es remunten a segles enrera. Avinyó, Montpeller, Carcassona, Tolosa de Llenguadoc, Nimes, Cassis, tot és bonic. Gaudeix-la!
Gràcies per compartirlo.
Publica un comentari a l'entrada