Monestirs d'Occitània (2): Sant Pere de Montmàger

Des de les Arenes d'Arle: la mola de Montmàger en segon terme. 

D'entrada, des de l'aparcament, al costat mateix de la carretera d'Arle a Fontvièlha, el monestir no sembla gran cosa: les parets nues del seu flanc nord no deixen endevinar com d'impressionant és l'interior. A més a més, la carretera desmillora la màgia del lloc. Ara, en entrar, la cosa canvia completament. La pedra, nua de decoració i mobiliari, encara és testimoni de la riquesa del lloc, que fou elegit pels antics comtes de Provença per ser soterrats. Així, hi destaca l'església, impressionant tota ella, i el claustre, on trobí un capitell preciós: malgrat que fou esculpit en el XIV, moment en el qual es va acabar l'obra del claustre, l'escena de la pecadora rentant els peus a Jesús és bellíssima al mateix temps que rara. En l'ala est, on encara es conserven els capitells romànics, hi ha també un capitell amb les temptacions de Crist: el Dimoni insisteix mentre Jesús sembla voler fer-lo fora amb la mà.

La visita acaba amb la possibilitat de pujar al capdamunt de la torre de defensa del s. XIV. La vista és fabulosa. Des del mirador es pot contemplar des de les Alpilles fins als aiguamolls de la Camarga. El monestir era rodejat també per aiguamolls, dels quals encara queda algun petit estany; avui, han estat convertits en conreus, que durant la meua visita s'havien vestit els verds més brillants i intensos. 

Ala est del claustre, amb el campanar i la talaia al darrere

Ala nord: al fons, l'arcosoli del mausoleu dels comtes de Provença

Les dependències construïdes al XVIII foren utilitzades de cantera.

Les temptacions de Crist

La pecadora renta els peus a Crist amb els seus cabells.
El capitell és neoromànic, del XIV

Església: creuer

Presbiteri

Exterior: s'observa, a l'esquerra, el finestral que donava llum al dormitori
dels monjos. A la part inferior, les finestres del refetor.

Arle

Al fons, massís de les Alpilles