Per a què? Per a què posar a hora el rellotge de la Prefectura, si cadascú ja té el seu rellotge de polsera, el seu mòbil? Quina utilitat li podem veure a hores d'ara? Al mateix temps, no és un tant decadent, desolador i antiestètic trobar-se una torre, un edifici oficial, amb un rellotge parat? L'escena em va resultar força curiosa. I l'acte de tenir el rellotge a hora en tan imponent façana no deixa de ser tota una metàfora en un món que tendeix a l'individualisme i l'anihilament de tot lligam que ens unisca amb la col·lectivitat. Tant els que tenen a veure amb la identitat com en la finalitat. Perquè malgrat la Postmodernitat, el liberalisme dut a l'extrem i un món que només pensa el progrés en termes de benestar individual, el passat, l'Humanisme, la Ciència i la reflexió sobre el sentit de tot plegat -bé filosòfica, bé teològica- es colen ara i adés d'una manera o altra en la nostra realitat, i ens recorden que sense tenir-los en compte correm molts perills. Que cal mirar-hi l'hora de tant en tant per recordar qui som, d'on venim i pensar cap a on volem anar.
Montpelhièr. Entrar a la ciutat un dilluns de matí en un dia feiner és una experiència realment atordidora: trànsit, embussos, soroll, lletjor arreu. Però després d'aparcar, el passeig pel centre històric em va descobrir una ciutat deliciosa, atraient i ben interessant. No em va decebre gens ni mica: el barri de Sant Roc, ple de restaurants i botigues; la catedral, amb el seu estranyíssim porxo; el Jardí de les Plantes, el primer jardí botànic de França i la més antiga de les facultats de medicina del vell continent; el Passeig de Peyrou i l'aqüeducte de Sant Climent; la Torre Babota i altres vestigis medievals de la ciutat que va veure nàixer Jaume I; l'animació de la plaça de les Comèdies i els voltants... Tot plegat, em va resultar una experiència agradable i plena de sorpreses.
Com que era dilluns, tant el Museu Fabré com el Jardís de les Plantes eren tancats. Així doncs, tinc un bon pretext per tornar-hi!
 |
| El rellotge de la Prefectura, per fi, a hora. |
 |
| Mesclant realitat i irrealitat |
 |
| Passat amb present |
 |
| Aqüeducte de Sant Climent, amb desenes d'arcades (s. XVII) |
 |
| Vistes des del Passeig de Peyrou |
 |
| Poc més podem demanar a un matí d'hivern |
 |
| Rei Sol |
 |
| Palau de Justícia |
 |
| Occitània... al capdavall |
 |
| Algunes perspectives del Jardí de les Plantes |
 |
| Font de la plaça de Comèdies |
 |
| Catedral de Sant Pere |
 |
| Presbiteri neogòtic de la catedral |
 |
| Torre Babota |
 |
| Antiga església dels dominicans |
 |
| Bassa de Peyrou |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada