Després d'hores de recórrer el monestir, s'arriba a l'escala principal. A la volta, un fresc impressionant de Luca di Giordano: Glòria de la Monarquia Hispànica. Carles II mostra l'escena extasiant a sa mare i a la seua esposa.
En el moment de pinar-lo, di Giordano, segurament, no sabia que pocs anys més tard el fresc esdevindria un dels sarcasmes més significatius de la història de l'art. Una monarquia decadent, un rei que mor sense descendència, fet que causa una guerra civil d'abast europeu que acaba la instauració de l'absolutisme de tall francès. Quina glòria...
L'Escorial: m'ha impressionat. Grandesa, simbolisme, Tiziano, Ribera, el Greco, Berruguete... Sobretot, per la darrera parada de la visita: la biblioteca. Magnífica. La Teologia, representada en la paret que limita amb el monestir, dialoga amb la Filosofia, que està representada amb la mitgera amb el Col·legi. Entre mig, les arts liberals i les arts nobles, rodejades de llurs representants il·lustres de tots els temps. Quin gaudi!
 |
| Passeig de l'estació al monestir. |
 |
| Primera vista sobre "la Parrilla" |
 |
| Reis i profetes sobre la portada de la basílica |
 |
| Fotos "d'estrajis" a la biblioteca |
 |
| Biblioteca (cerca a Google) |
 |
| Altar reial (cerca a Google) |
 |
Crist de Bernini, a una de les aules capitulars...
Tan bell! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada