Aritmètica, art, aristocràcia, (h)armonia, armadura, arma, logaritme, Aristòtil, raó, urdir, article, ari, articulació, ordre, rite, ritual. Totes aquestes paraules tenen en comú que provenen de l'arrel indoeuropea «ar-», a la qual se li dóna el significat de «moure, ajustar, fer actuar», i també «fer bo». Les darreres (ordre, rite, ritual) m'han fet caure en el compte que al llarg del dia, també al llarg de l'any, repetim una quantitat gran d'accions, gestos, pensaments i propòsits: alguns d'ells esdevenen ritus que ens arriben a definir. D'alguna manera, ordenen la nostra existència enmig del caos en què podria esdevenir si no tinguérem cap element al qual agafar-nos.
Fa dos anys se'm va ocórrer pujar al Micalet per veure la posta de sol de la nit de Nadal mentre sonava el toc de cor i el repic que el segueix. Malgrat el fred, l'experiència fou molt bonica. L'any passat, hi torní. Enguany he acabat en el mateix lloc sense proposar-m'ho: i mentre el sol s'amagava, vaig caure en el compte que contemplar aqueixa posta de sol en aqueix moment de l'any havia esdevingut "ar-". I també sovintejar certs restaurants, repetir certs passejos o recórrer certs camins mentre faig esport. Fins i tot repetir certes converses, les mateixes bromes, els mateixos sopars. Són "ar-" que, quan vaig a Valéncia, encara «ordenen, mouen i ajusten».
Per cert: ja som a l'hivern!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada