Temps regalat

Casualitats de la vida que, en el meu propòsit de llegir la col·lecció d'Història d'Europa Oxford (Ed. Crítica), al volum sobre la Grècia Clàssica que em duguí a Valéncia per llegir, vaig continuar justament per l'últim, sobre l'Europa després de 1945, que trobí a la llibreria Soriano. I vés per on que vaig tindre la sensació que, si bé el context era més ampli i els desastres de major magnitud, la història entre Atenes i Esparta s'havia repetit durant la segona meitat del segle passat (com costa dir «segle passat» al segle en què vas nàixer, veritat?). Els actors principals han estat, en aquest cas, Washington i Moscou. La història es repeteix, cada vegada n'estic més convençut. Els desastres són i seran cada vegada més grans, però possiblement també ho siguen els avenços i les boneses. Si no hi confiarem, millor plegar.

No cal que em pregunteu què he fet: ni grans viatges ni ressorts. He estat amb la família, he passejat per Valéncia, he llegit molt i corregut encara més entre tarongers. Estic especialment content d'aquest temps passat cara els llibres durant aquestes breus vacacions: crec que és l'única ocasió en què he pogut llegir-me tots els llibres que m'he comprat! Bé, no: molts volums de la col·lecció que he anomenat adés encara esperen. El Nadal va començar passant per la llibreria Samaruc, on vaig veure la nova publicació de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles sobre la catedral de Valéncia: va caure! Davant la notícia de la mort d'Amos Oz creguí un deure llegir-lo (per vergonya de no haver-lo llegit abans). També he tornat al meu Eco i, passejant per la Central del Raval, viu l'últim de Massimo Recalcati: La hora de clase. La temptació de comprar-lo era invencible, tenint en compte com vaig gaudir amb El complejo de Telémaco. Sota una òptica psicoanalítica ofereix claus valuosíssimes per entendre la funció de l'escola, valorar-la i concebre la nostra tasca des de nous punts de vista.

I algun relat de Carner entre alguna relectura de Nabí, i també de Miguel Hernández y T.S. Eliot... Ara espere saber compaginar millor l'estudi amb la lectura de les desenes de volums que tinc pendents a la prestatgeria... i de tots els que encara tinc en el cap comprar-me: aquest i tot això. És un bon propòsit d'any nou. Potser l'únic que em faig.

Bon any i bona tornada!

Si haig de recomanar un llibre d'entre tots,
sens dubte, aquest!