Els altres valencians.

Vaig decidir desviar-me des de Sagunt per l'autovia Mudèjar, rumb a l'Alt Palància, una comarca inexplorada encara que el meu super5 no va xafar amb les rodes. A pocs quilòmetres des del desviament, es percep des del cotxe que la comarca queda en una vall flanquejada per les cingleres de la Calderona al sud i per les muntanyes de la serra d'Espadà cap al nord. Un indret interessant, doncs, per tal de buscar rutes i paratges que intuïsc poc decebedors.

Poble d'Altura

Després d'un passeig per Altura, on hi ha la Cartoixa de Vall de Crist, visití la capital de la comarca, Sogorb. Crec que és la primera ciutat que veig, i potser l'única dels Països Catalans, que corona el campanar de la seua catedral amb banderes ben grans: la d'Espanya, la més visible, la del País Valencià i la de la ciutat. Potser el fet es dega a què a aquesta part del País Valencià, allò referent a la identitat siga un pèl complicat. Què son els sogorbins? Valencians? Aragonesos? Castellans? Si mirem el campanar, pareix que opten per no definir-se i apel·lar a la gran Espanya per desfer l'embolic. Una llàstima.

Sogorb fou cedida per Jaume I als aragonesos, esdevenint llavors un bastió del poder feudal aragonès, amb la influència del qual pretenia acabar el rei amb la creació del nou Regne de València. Esdevingué seu episcopal, i és a aquesta ciutat, si atenem a raons històriques, a qui correspondria la capitalitat de la província de Castelló. La seua cultura és però... valenciana. Malgrat que la seua llengua d'ús habitual és el castellà, el nom dels carrers, l'arquitectura, les festes, els antropònims (quantes Amparos i quants Vicents), la gastronomia... són elements compartits amb la resta de valencians. I és que definir allò que és ser valencià és força complicat. Ara bé, si és clar que Segorbe i la seua llengua formen part de la identitat valenciana, caldria insistir en què la llengua pròpia també hauria de formar part de la identitat sogorbina: malgrat que ací el valencià també és oficial, resta oblidat dels rètols i publicacions oficials. Només les senyalitzacions per als turistes contenen textos informatius en valencià, però no així els panells explicatius dels museus, que sí que estan, però, en francès i anglès. Signes visibles que el nostre no és un país normal.

Llengües a banda, cal dir que Sogorb és una ciutat agradable al passeig, plena d'arquitectura, d'història i de tresors artístics. Vaig visitar el centre, amb el Palau Ducal presidint la plaça del "Agua Limpia", actualment seu de l'ajuntament, i la catedral, amb la seua curiosa torre trapezoïdal. El museu catedralici amaga la segona col·lecció més important d'art gòtic del PaísValencià, amb obres de Joan de Joanes, Vicent Macip o Joan Reixach, tot i que ofereix també un recorregut interessant per tots els estils artístics. L'església catedral és l'únic exemple de neoclàssic academicista del País Valencià i de la resta d'Espanya que s'ha conservat inalterat; conté una interessant decoració pictòrica de Vergara, Planes i Camaró.

Allò més curiós, però, és la presència del relleu escultòric de la Verge de la Sapiència, atribuït a Donatello. Com ha arribat fins ací? Estaria bé investigar-ho. Tinc especial curiositat, i no he trobat aquesta informació. El relleu és d'especial bellesa i transmet serenor i harmonia, com qualsevol obra mestra renaixentista.

Sogorb: una bona proposta per passar un diumenge d'hivern.

MUSEU CATEDRALICI

 Portada d'accés del claustre a la capella prioral.

Procedent de la Cartoixa de Valldecrist.

 Vergara: Ascenció de Maria.

 Joan Reixach: retaule de l'Eucaristia i de la Verge dels Àngels. 

Procedent de la Cartoixa de Vall de Crist.

Antic retaule major de la catedral: Vicent Macip i Joan de Joanes.

Verge de la Sapiència - Donatello