|
Ermita de Sant Elm, Sant Feliu de Guíxols |
Des del promontori on s'alça l'ermita de Sant Elm, diu el monòlit que Ferran Agulló tingué la idea de batejar la costa des de Blanes a Porbou com a "Costa Brava". Hui, sinònim de paradís (un entre tants dels que tenim al territori). No exagere si us assegure que el Pirineu i aquests indrets costaners em tenen tan lligat que potser siguen el principal impediment a l'hora de decidir si tornar a València!
El tram de costa entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar és, possiblement, el tram més salvatge i encara no malmès de tota la Costa Brava. Hi ha cales delicioses i solitàries que són tot un goig per als sentits. Bussejar per allà és tota una experiència: quina riquesa i varietat de peixos, algues i altres criatures!
De la Cala dels Vigatans aní a Vallpresona. Allà encara vaig descobrir, amagada, la caleta de Concagats. Hores sol davant del mar blau en un indret paradisíac... no és la millor manera de desconnectar dels maldecaps quotidians?
|
Baixant a la cala dels Vigatans |
|
Cormorà i gavina... a l'aguait! |
|
Cala dels Vigatans: entre els cudols, hi ha llocs ben còmodes! |
|
Cala de Vallpresona |
|
Esculls de Concagats |
|
Caleta de Concagats |
|
Illa de la Galera, davant de Vallpresona |
|
Capvespre |
|
Posta de sol des dels camps de Llagostera. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada