L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

22 de juny del 2015

Rumb a les muntanyes regalades


Un dels avantatges del fet d'alçar-se quan són molts els qui encara ni s'han gitat és que, en fer la primera parada de l'escapada, vaig poder contemplar aquesta imatge: el sol ixent darrere de l'església romànica de Sant Pere de Camprodon. Com diguí fa una setmana, em quedí amb ganes de fer cim durant l'excursió al Canigó desconegut amb el grup del CEC i, aprofitant que el part meteorològic predeia que cap núvol es posaria sobre la Muntanya Màgica, em decidí d'anar-hi.

Abans, però, fiu parada a Camprodon, Llanars i Molló. Tres llocs per on he passat sovint rumb al Pirineu però en els quals mai m'havia parat: paga la pena, ja que els tres pobles atresoren xicotets tresors del romànic. 

CAMPRODON

Pont Nou, s. XII, salvava el Ter de camí a la Cerdanya
Portal de Sant Roc 
Casa de la Vila
Cases penjant sobre el Ritort
Ruïnes d'un casalot neogòtic
Campanar de paret de Santa Maria
Església del Carme: detall de la façana
Teulada de Sant Pere

Portada de l'església del monestir (s. X)

Torre campanar, bastida sobre el cimbori
Torre del rellotge
LLANARS

La façana occidental, imponent, de l'església de Sant Esteve

Remat de la teulada

Portada. El capitell de l'esquerra recorda els de Cuixà

1694 és l'any de construcció d'aquesta fantàstica porta.
MOLLÓ

Santa Cecília, a un extrem del poble, entre hortes i prats
Absis i campanar de l'església (s. XI-XII)
Detall del fris de sobre la porta meridional


Detalls de l'interior de l'església





Pujant al coll d'Ares
Darrere del coll d'Ares m'esperava Prats de Molló, porta del Vallespir. D'allà, la pista -horrorosa!- que mena a la cabana dels Estables. La muntanya m'esperava i feia un dia clar i esplèndid!