Coincidí que un dia la meua cosina passejava amb el meu nebodet pels voltants de la plaça Major, a Algemesí, i va començar un vol de campanes. El xiquet, de només dos anys, va mirar cap a dalt i es va quedar bocabadat de veure els bronzes girar i sonar amb aquell so tan rítmic i estrident. Des d'aquell dia, n'està obsessionat. Ha posat una antena que vibra cada vegada que se sent una campana, per lluny que estiga. A la família li fa moltíssima gràcia i no s'expliquen aquesta "obsessió".
Jo crec que no és cap obsessió. És, senzillament, la capacitat innata que tenim d'entusiasmar-nos i meravellar-nos per tot allò que tenim al nostre voltant: tot és extraordinari i bell. A força de repetir-ho, ens hi acostumem a les coses, fins i tot les menyspreem. I entre les coses que ens hem acostumat i gairebé no valorem estan aquests missatgers que resten penjats de les finestres de les torres que encara defineixen l'skyline dels nostres pobles, moltes d'elles exemples magnífics d'estils artístics de totes les èpoques.
L'A., el meu nebot, s'estranya i protesta quan veu una torre campanar sense campanes. La'mpana!!!??? La'mpana!!!??? - crida, tot mirant i assenyalant els buits als campanars de la Providència o del Convent de Sant Vicent.
L'altre dia a la plaça tenia lloc la Trobada de Muixerangues. Allà que me l'enduguí. Música de tabal i dolçaina. Torres humanes bastides per les colles d'Algemesí, Sitges i Reus. El xiquet, però, no deixava de mirar el campanar esperant que comencés un nou vol. Ja podien sonar les dolçaines, pujar les muixerangues o ballar Rita la Cantaora. El soroll de la plaça no permetia escoltar gaire els tocs de les hores, i semblà que el campanar restava mut totalment. Tota una decepció per a ell...
S'acabà la Trobada i començarem a pujar el carrer Muntanya. De sobte, sonà la campana dels quarts: eren les huit i quart. Una sola campanada. El xiquet es va entusiasmar: -La'mpana!!! La'mpana!!! - Em va obligar a girar el carret per poder veure el campanar. Només va ser una campanada, d'una campana petita, la dels quarts. Però fou més que suficient perquè l'A. veiés acomplerta la il·lusió que havia tingut durant tota la vesprada. M'agradaria tant poder conformar-me amb tan poc!
Per cert, la Trobada, espectacular. Enhorabona a les Muixerangues pel treball que van fer!
 |
| Alta de sis, Nova Muixeranga d'Aglemesí |
 |
| Alta de Sis, Muixeranga d'Algemesí |
 |
| Xiquets de Reus |
 |
| Colla Jove de Castellers de Sitges |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada