L'Ametlla de Mar: rumb al nord.

Tenia ganes de conèixer el tram de la Costa Daurada que transcorre pel terme de l'Ametlla de Mar: n'havia vist unes quantes fotos i les cales pintaven molt i molt bé. No en vaig quedar gens decebut: vaig trobar autèntics paradisos entre l'Ametlla i el castell de Sant Jordi d'Alfama, que recull les innovacions arquitectòniques de Vauban en terres del Principat. Això sí: a les sis del matí, a dalt del tren, el dia pintava gris. Intuí pluja, i no vaig errar-la: haguí d'estar gairebé dues hores sota una porxada vora el port veient com queia una bona tronada abans de començar l'excursió. Decepció? Vaig recordar com m'agradava de fer-ho quan era xicotet i em vaig considerar afortunat!

La tronada va donar pas, fidel a la predicció, al bon temps: un dia assolellat i un tal ventós. El temporal havia deixat mala mar, i el fons marí havia estat remogut per les corrents. Tot i així, vaig gaudir com un xiquet: recomane especialment les cales de Xelín i de Vidre.

Durant el temps del trajecte en tren fins allà, l'espera causada per la pluja i les estones de platja vaig fer-me meu el Resum de Literatura Grega de Carles Riba reeditada per Cal·lígraf, i l'antologia de textos que l'acompanya.  Inquietud en saber que tot allò passava allà al llevant, més enllà del blau del mar, i que per davant d'on llegia havien passat els primers coneixedors d'aqueixos textos feia molt i molt de temps.

Vaig sentir que en realitat som com aquest vaixell de vela representat a un taulell ceràmic que trobí pels carrers de l'Ametlla: una embarcació inestable a mercè dels vents que bufen, sempre, cap on volen sense saber ben bé per què.

MAL TEMPS SOBRE LA MAR

Abans, la raça dels homes vivia sobre la terra a recer de penes, de dures fatigues i de malalties penoses que emmenen els homes a la mort. La dona, però, traient amb les seves mans la tapadora de la gerra, les va escampar i va proporcionar neguits dolorosos als homes. Només quedà l'esperança allà dins, en les seves estances indestructibles, sota els llavis de la gerra, sense volar boca enllà: abans, li havia posat la tapadora de la gerra per voluntat de Zeus que aplega els núvols. I a penes a desdir erren entre els homes: la terra vessa de mals i la mar també n'és plena. De dia o de nit, les malalties visiten els homes a l'atzar i els procuren desgràcies de manera silenciosa perquè el provinent de Zeus els ha privat de veu. Així, no hi ha manera que els homes evitin els designis de Zeus.

Els treballs i els dies, Hesídode

Foll, ton frèndol t'ha de matar. Pietat no t'inspiren ni ton fillet tan petit ni jo, infortunada, que he d'ésser vídua teva ben tost. Aviat els aqueus, en efecte, et mataran llançant-se tots damunt teu. 

Parlament d'Andròmaca, Ilíada.

No em sento, per mirar els meus fills,

ja més amb forces. Sóc vençuda pels meus mals. 

comprenc quin mal horrible escometré de fer;

però la ira se m'imposa als pensaments,

i és ella la culpable, al món, dels mals pitjors.

Medea, Eurípides

"Déu ens empeny a passar per això; els romans volen el contrari, i temen que algú de nosaltres mori abans de la matança general i de la destrucció. Afanyem-nos, doncs, i deixem-los, en bescanvi del desig que ens tenen, l'estupor per la nostra mort i l'admiració pel nostre valor"

Per bé que Eleàzar desitjava parlar més llargament, tots l'interromperen i li ho impediren, i amb ímpetu desenfrenat es llançaren a posaren pràctica el que ell els havia recomanat i, presos d'una terrible fúria, marxaren desitjosos d'avançar-se l'un a l'altre, creient que era una prova de valor i de prudència no quedar darrers. Tan gran era el desig que s'emparà d'ells d'assassinar les seves mullers, els seus fills i ells mateixos! (...) El nombre de víctimes fou de nu-cents seixanta, incloses dones i nens. Aquesta desgràcia tingué lloc el dia 15 del mes Xàntic. 

Guerres judaiques, Flavi Josep

Però és hora d'anar-nos-en: jo per morir, vosaltres per viure. Qui de nosaltres va a una sort millor, és obscur per a tothom, llevat del déu.

Apologia de Sòcrates, Plató

L'Ametlla des de l'espigó del port

Navegant sota la tempesta...

Cala l'Alguer

Violència

Camí de ronda (esquerra) vora la cala del Cementeri

Cala de l'Estany Tort

Cala Xelín

Platja Torrent del Pi

Cala Mosques

Primera visió de l'objectiu de la caminata: Sant Jordi d'Alfama
sobre els penya-segats.

LA CALMA, EL SOL I LA TRANQUIL·LITAT

No comparteixo l'odi, jo, sinó l'amor.

Antígona, Sòfocles

Quina vida, quin plaer hi ha sense la daurada Afrodita?

Morir voldria jo quan ja no m'interessin

els amors furtius i els dolços presents del llit,

tot el que de seductor té la flor de la joventut

per a homes i dones.

Fragment 1, Mimnerm de Colofó.

...si et miro

mal que sigui un instant, ni una paraula

no em ve a la boca,

car la llengua se'm trava, i una fina

foguerada la pell prest em corre,

res no em veuen els ulls, i les orelles

totes em xiulen.

Poema 31, Safo

Perquè mai ningú no s'ha deslliurat ni es deslliurarà de l'amor, mentre hi hagi bellesa i ulls que hi vegin.

Dafnis i Cloe, Longus de Lesbos

Fortalesa de Sant Jordi d'Alfama (s. XVIII)

Aiguamolls vora la cala Sant Jordi i el castell

Cala Sant Jordi

Cala Vidre

Tres imatges de la cala Xelín, a la tornada assolellada i temptadora!

Mediterrani! 

Cala l'Ambrosia