Valls pirinenques

Vall d'Eina, amb el Carlit guaitant a l'altre costat de la Cerdanya

La vall d'Ordesa: possiblement la vall més bonica del Pirineu; el paisatge i l'aïllament de Núria la fan única, tota una joieta; la vall de Benasc, espectacular; el Vallespir i el Conflent, carregats d'història i de racons bellíssims; la vall de Sant Nicolau, Sant Maurici... Parem! Ahir remuntàrem la vall d'Eina, amb un esclat floral primaveral ja en declivi però que encara sorprenia. I vaig arribar a la conclusió que és difícil establir una jerarquia de bellesa de les diferents valls que vaig descobrint pel Pirineu: totes són autèntics espectacles naturals de gran bellesa. Perquè, no és així, també, en el cas d'Eina? Durant bona part el trajecte, el Carlit i la Cerdanya són visibles als peus de la vall: només cal girar-se de tant en tant per contemplar un paisatge de postal. El bosc comunal de Sant Pere de Forcats va deixant lloc a praderies i tarteres de forma progressiva. Quan l'orografia de la vall torça cap a l'orient, apareix un paisatge típic d'alta muntanya que, en arribar al coll d'Eina -també dit de Núria- es veu completat per una bona perspectiva dels Pirineus Orientals, del Canigó a Puigmal.

Vaques i cavalls plegats.

Una vegada al coll d'Eina, calia recórrer la carena fins al Cambradase. Mentre la gent descansava de la pujada del darrer tram de la vall, vaig fer d'un bot, tot corrents, el camí que menava del coll fins a Finestrelles: el pic regalava una perspectiva magnífica de la vall que acabàvem de remuntar. De camí, em trobí amb el Puig del Coll d'Eina i el Puig de Núria.

Pic d'Eina des de la capçalera de la vall.

Torre d'Eina, des del coll homònim

Puig del Coll d'Eina

Coll d'Eina des del puig homònim

Puig de Núria (2.794 m)

Vall d'Eina des de Finestrelles

Torre d'Eina des de finestrelles, amb el Roc del Boc guaitant
per darrere de la carena.

Puigmal de Segre, Puigmal de Llo i Puigmal tapat pels núvols.

Abastat de nou el grup, vam arribar al Pic d'Eina (2.786 m). Des del coll, només calia fer una pujada, un tant abrupta, fins a la fita.

Cim del Pic d'Eina

Amb la Torre d'Eina al fons a l'esquerra i el Roc del Boc a la dreta 

El grup fent rumb cap a la Torre d'Eina

La Torre d'Eina era el cim més alt del dia (2.858 m). Una pujada bastant acusada, encara que des de la vall no ho semblava gaire. Les vistes, espectaculars: des del Canigó, Bastiments, pic de l'Infern, Noufonts... fins a Puigmal, i a l'est el Roc del Boc, el Puig Rodó... El Pirineu Oriental al complet!

Camí carener. Les banyes: Torre d'Eina i Roc del Boc

Arribant a la Torre d'Eina

Perspectiva dels Puigs de Conca

Al cim

Canigó

Sot de Conca i Roc del Boc

Vall del Circ de les Feixes. A la dreta, Bastiments.

Camí que ens quedava cap a Cambradase. Al fons, Carlit.

Puig de Conca Nord i Puig de Conca Sud

Pic de l'Infern (a la dreta), amb el Canigó al fons

Semblava que ja ho teníem tot fet, però... Fortes pujades i baixades fins al Cambradase. Vam deixar de banda el Campradase Occidental (el fiu ja fa gairebé un any i mig en ple hivern!) i vam recórrer una cresta, amb grimpades fàcils, fins al Cambradase Oriental (2.750 m). De tant en tant, alguna perspectiva vertiginosa en situar-nos en les parets del circ de Cambradase. Una vegada al cim, vistes excel·lents sobre la Cerdanya i la resta de la serralada.

Creu que corona el Cambradase Oriental

Roc del boc des del peu del Cambradase

Cresta fins al cim. Allà ja hi era el V. 

Parets del circ

Cresta des del cim

Montlluís i la Llacuna

Una vegada assolit el darrer cim de la jornada, una forta baixada fins a l'estació d'esquí d'Eina. Vistes sobre l'altiplà i, de nou, l'espectacle de la vall.

Fites. Al fons a l'esquerra s'aprecia el pantà de Matamala, al Capcir

Ja a l'autocar... 9 hores de recorregut, 21 km,
1600 m de pujada i 1400 de baixada