Ja vaig fer referència al castell de Santa Florentina quan
visití, fa un parell de mesos, Canet de Mar. Aquesta magnífica obra és realment digna de conèixer: hom la titlla de modernista, però jo la qualificaria, més aviat, d'eclèctica.
Domènech i Muntaner fou l'encarregat d'ampliar la casa forta de Canet que havia adquirit el seu oncle, Ramon de Muntaner, important empresari descendent de la família que, en temps medievals, havia estat propietària de la domus o plaça forta. Així, Ramon Muntaner va voler restaurar el castell, tot donant-li un port poderós, digne dels grans senyors de l'Edat Mitjana, una època que, durant la Renaixença, s'havia idealitzat en considerar-se que fou llavors que Catalunya va nàixer com a país, cultura i identitat.
Domènech i Muntaner va realitzar l'ampliació de la plaça forta tot afegint elements d'altres construccions gòtiques, art propi de l'època de major esplendor de la Catalunya medieval. Així, trobem una portada principal arrencada d'un palau del carrer Ample de Barcelona, finestrals i gàrgoles de diferents edificis, però, sobretot, podem trobar a Santa Florentina gairebé complet el
santuari de la Mare de Déu del Tallat de Rocallaura, que després de la desamortització de Mendizábal, va restar abandonat.
Els interiors guarden, això sí, elements modernistes de gran valor: fumerals, mobiliari, ceràmica, obres com La llegenda de Guifré el Pilós, de P.A. Béjar... Però crec són els elements escultòrics de la galeria i la portada del palau abacial del santuari del Tallat allò que més m'ha cridat l'atenció i, potser, el més valuós de la construcció.
Hui, la part de Santa Florentina que fou dissenyada per Domènech i Muntaner pertany a un grup inversor rus, al qual fou venuda en no poder ser mantinguda com calia pels hereus de Ramon Muntaner. La casa forta o domus de Canet, però, encara pertany a uns descendents de l'empresari i mecenes.
De visita obligada!
|
Jardins |
|
Entrada principal: arc adovellat del carrer Ample de Barcelona |
|
Pati d'armes de la nova construcció |
|
Monument commemoratiu de la visita que Alfons XIII feu al castell. |
|
Entrada |
|
Capitells modernistes de l'entrada al celler des del pati |
|
Entrada al celler del castell |
|
Finestrals del santuari del Tallat |
|
Galeria gòtica del santuari del Tallat |
|
Cornisa de la galeria. |
|
La riquesa escultòrica d'aquests capitells gòtics és comparable a les obres del romànic. Pot tractar-se d'una obra de transició? |
|
Galeria gòtica del Tallat |
|
Llinda de l'antiga porta del palau abacial del santuari del Tallat: exemple magnífic de l'art gòtic! |
|
Moisès a les aigües del Nil? |
|
A la dreta, elements romànics originals de la domus de Canet |
|
L'enteixinat és similar al del castell dels Tres Dragons de Barcelona. |
|
Detall del fumeral |
|
Sant Jordi i el drac, presidint el saló noble |
|
Llegenda de Guifré el Pelós, adés esmentada. |
|
Capitell del fumeral. |
|
Vitralls de l'antiga capella |
|
Sala noble, magnífic fumeral modernista |
|
Menjador |
|
Una vidriera de Rigalt tanca la cúpula-lluerna del menjador |
|
Bany: sòcol de ceràmica modernista, segurament fabricada a la mateixa fàbrica on s'elaborà la que decora el Palau de la Música |
|
Modernista o barroc? |
|
Dormitori |
|
Saló de jocs |
|
Antic despatx de Ramon Muntaner |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada