aNDRòMiNa: Diàlegs

13 de maig del 2015

Diàlegs

Can Planiol

Torre de la Plaça

Aquestes dues cases disten entre elles pocs centenars de metres i van ser projectades pel mateix arquitecte, n'Ignasi Mas i Morell. Les separen dotze anys: mentre Can Planiol s'alçà el 1910, a les acaballes del modernisme, la Torre de la Plaça es bastí l'any 1922, quan els postulats del noucentisme havien pres força.

La diferència és notable. Ambdues cases esdevenen un exemple del moviment pendular que prenen els diferents moviments artístics, que no fan més que dialogar tot fent palès com la societat en què apareixen canvia, experimenta, raona, sent, critica i rellegeix.

Quina triar? M'és difícil: Can Planiol em pareix especialment bella, però els trets clàssics del casalot vora mar, els seus jardins i les seues terrasses em fan sentir una enveja sana. Crec que més que quedar-me amb una o altra, m'és més interessant entendre el diàleg que les ha fetes possibles. Diàleg que, anant endarrere en el temps, ens porta als altres indrets tocats pel pèndol del pensament dels que ens han precedit: l'historicisme, el neoclàssic, el rococó, el barroc, manierisme, renaixement, gòtic, romànic... hel·lenístic, clàssic... Un pèndol que, anant com va allà on bufen les idees, va enriquint-se amb tot allò que toca, no només en l'espai, sinó també en el temps.

És per això que, com deia l'altre dia, em sembla del tot absurd descartar un estil artístic, com feia aquella guia en parlar despectivament del barroc. Descartar-lo significa rebutjar el que aquella època va aportar a la història del pensament, de l'estètica, de la Humanitat, en definitiva. I crec que de tot es pot aprendre moltíssim.

Bé, les cases es troben a Sant Pol de Mar. Hi he gaudit d'un bon passeig, rematat per un bon dinar amb vistes al mar i una estada al turó on s'aixeca l'ermita que dóna nom al poble, que formava part, antigament, d'un monestir benedictí. Mar, sol, cultura, menjar i una bona lectura per a un dissabte de primavera.