Frases memorables

En la faena, en el moment que pares, per uns moments encara romanen al cap crits, converses, coses que t'han dit, gambades, gestos... que vaguen per la ment com els ingredients del brou d'olla quan bull. Es tarda una estona bastant llarga en deixar la ment en blanc i poder-la dedicar a una altra cosa.

Avui, al metro, m'ha vingut al cap una frase que m'ha fet la mateixa impressió que, en cas d'estar davant d'una olla, em faria veure la mà d'un xiquet bullir junt amb els ossos de vedella, els cigrons i les altres hortalisses:

L'objectiu no és que aprenguin alguna cosa, però si vols pots acompanyar-los.

Uns alumnes manipulaven un joc d'anatomia amb l'objectiu d'encaixar-ne les peces  (ossos, òrgans...) i encabir-los en un recipient de plàstic en forma de cos humà. Una activitat d'aula dissenyada perquè els nens manipulen, observen, conversen... i no n'aprenguen res de res!!! No és genial? No és revolucionari? No és pedagògicament correcte? No és... acollonant???!!! Bé, almenys no em direu que no és una frase memorable!

Recorde que vaig deixar d'anar a l'escola d'estiu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat quan van triar per lema "aprendre a ensenyar a aprendre". N'estic fart d'aquest romanços perquè, en la pràctica, no pretenen demostrar-nos altra cosa que la competència "d'aprendre a aprendre" es pot desenvolupar de forma abstracta i difusa: "aprendre a aprendre sense aprendre" és l'única conclusió que n'extrac. Com si el coneixement pogués estar fora del nostre cervell. Hui he tingut clar com ha calat aquest discurs que obvia el valor que té el coneixement per ell mateix. Quin llast! 

Gregorio Luri parlava fa unes setmanes al seu bloc El café de Ocata sobre una competència oblidada: la d'aprendre per aprendre. Ho exemplifica millor en aquest altre post en què relata la insistència de Sòcrates per tal d'aprendre a interpretar una melodia en flauta... moments abans de prendre la cicuta. Per a què? -podríem pensar.

Si realment ens cal una justificació, crec que tenim un problema ben gros.