Obtusos?

L'altre dia, el molt honorable i gairebé sant (pedagògicament parlant, és clar) director de la meua escola va ser entrevistat en 8TV al programa de Josep Cuní. No he vist l'entrevista, per por que el fetge em rebentara (heu de saber que segurament no hi diu res que no haja escoltat ja), però m'ha arribat a les orelles una frase, si més no, memorable:

"El llibre de text és una eina de mestres obtusos" 

(Parafasege)

-aquesta frase no l'havia escoltada, però-.

Ho diu el director d'una escola on s'han fet declaracions de l'índole "fins que no vaig arribar a aquesta escola, no vaig entendre què volia dir 'una desena'", "quan em feien càlcul mental, m'era impossible resoldre'l perquè em dibuixava l'operació al cap i era incapaç de resoldre-la perquè no tenia bolígraf". Disculpeu, companyes, si em llegiu, però us haig de dir que, en cas d'haver tingut explosius aquells dies, els haguera detonat gustosament. I què em dieu d'aquell dia que proposàveu, per a l'alumnat de primer, segon i tercer de PRIMÀRIA, que mesuraren la circumferència d'un arbre i, tot intentant esbrinar el diàmetre, trobaren el número "pi"? Ai! Encara recorde aquell dia que, després d'una discussió de gairebé una hora, es va decretar que calia establir un sistema de "caragolets" de colors per a la representació de la música i que els professors de les extraescolars -músics tots ells- l'haurien d'utilitzar en detriment del sistema temperat (recordem-ho: universal). Ui, i no distingir un prisma rectangular d'un albercoc! 

En fins. El llibre de text és una eina de mestres obtusos: ho diu el director de l'escola més OBTUSA que he conegut mai. (Clar, en el reino de los ciegos, el tuerto es el rey...). 

Sí. No estic d'acord en certs usos del llibre de text. Però amb creativitat i tenint en compte les inquietuds de l'alumnat, el llibre de text pot esdevenir, a pesar de tot, una eina magnífica. Tot és qüestió d'aprendre a superar els entrebancs que suposa. Dic jo, que davant l'adversitat, cal ser creatiu i mirar cap endavant!

Salut i força.