aNDRòMiNa: Pitiüses (4): el paradís.

19 de maig del 2015

Pitiüses (4): el paradís.

Far de l'illa des Penjats

Hermes planava, com ella, damunt del corrent de les ones.
Quan arribà per fi a aquella illa remota,
abandonà el mar de color violeta i, per terra,
es dirigí a la gran cavitat on vivia la nimfa,
la de cabells arrissats. La trobà que era dins de la casa.
Un gran foc cremava en la llar, i de lluny perfumava
l'illa amb l'olor de la llenya encesa de cedre i de tuia.
Ella, a sa casa, mentre cantava amb veu dolça, atenia
la llançadora del seu teler, que era d'or, i teixia.
Un bell bosquet ufanós hi creixia, al voltant de la cova,
tot de bedolls, de pollancres i de xiprers olorosos,
on moltes aus de grans ales tenien el niu i dormien:
òlibes i esparvers, i cornelles marines que grallen
sense parar i per dins de la mar és on troben faena.
Tot al voltant de la balma profunda hi havia una parra
que s'estenia amb pomells abundants de raïm, vigorosa.
Quatre fonts en filera vessaven una aigua molt clara,
en direccions diferents a pesar de brollar totes juntes.
Prats suaus de violes i de julivert s'estenien
al seu voltant. Era un lloc on un déu immortal, si hi anava,
s'admiraria de veure'l i el pit s'ompliria de joia.

HOMER: Odissea. Cant V, 55-74

Traducció de J.F. Mira

Sobre la ubicació de l'illa de la nimfa Calipso, que va retenir Odisseu durant anys amb els seus encants, hi ha diferents parers. Uns la situen a l'illa de Perejil, cosa que, atenent a la morfologia i característiques d'aquest illot, entra en contradicció amb la mateixa descripció que en fa Homer. Quan llegí l'Odissea, vaig trobar en algun lloc que hi ha qui pensava que podria ser alguna de les Pitiüses, especialment Formentera, ja que la seua geografia respon perfectament a les característiques que li dóna el poeta i és una de els illes, per als grecs, més remotes del món mediterrani.

El que a mi em fa pensar en Formentera és, justament, aquest darrer vers del fragment que he transcrit. Un lloc que t'ompli el cor de joia no és altre que aquest paradís que és l'illa. Cada racó té una bellesa incomparable. La presència del mar és palpable a tot arreu, però també hi ha prats, muntanyes, boscos, fonts, estanys... I tot en pocs quilòmetres quadrats!

Qui visite Formentera cal que s'ature una estona a contemplar l'espectacle de colors que tindrà al seu voltant en tres moments del dia. Durant l'eixida de sol, en què els blaus foscs i els colors ataronjats de l'aurora donaran pas a un espectacle de colors daurats i brillants; durant el migdia, en què podran admirar-se totes les tonalitats de blau, turquesa i maragda en pràcticament qualsevol platja de l'illa; i el capvespre, en què l'espectacle brillant del dia no es deixa aniquilar sense oferir primerament el millor de sí mateix. Són tres moments en que el paisatge i la llum omplin, com diu Homer, el cor de joia i la vida d'entusiasme. Durant la nit, però, la natura encara ofereix regals preciosos: el cel estrellat de Formentera és bellíssim!

Si teniu la sort de gaudir-ne acompanyats de bons amics, podreu fregar la felicitat plena! Gràcies a tothom!

ARRIBANT AL PORT DE LA SAVINA