aNDRòMiNa: Enganyat

Vistes des de l'església de jesuïtes

El passat dia dos de gener Santiago A·bascal escrivia, a propòsit de la celebració de la caiguda dels nassarites de Granada, que «l'aniversari de la reconquista era un record inesborrable del dia en què conclogué la "recuperació" del "tot" el territori nacional després de huit segles d'invasió islàmica». No podien cabre més mites i més mentides històriques en tan poques paraules, perquè en 1492 ningú estava recuperant res, perquè no existia cap tipus de continuïtat històrica entre el regne visigòtic i els regnes cristians peninsulars de la baixa edat mitjana, ni havia existit cap estar-nació envaït pels àrabs. Un conegut de Facebook va comentar-hi: «Sí, Santiago, tenemos que recuperar nuestra identidad cultural». De seguida va ser eliminat i blocat.

Només la por, la ignorància i un complex d'inferioritat pot fer sentir que l'existència d'altres llengües, religions, colors de pell o costums entre els meus veïns fan perillar la "nostra" identitat cultural. I només el desconeixement que aquesta suposada identitat en realitat és una entelèquia inventada, que mai ha existit, ens porta a definir-nos sempre en oposició a altres: res no uneix més que un enemic comú.

Però si durant el segle XIX, aquest estat-nació naixent anomenat Espanya va projectar en el passat la idea de Reconquista per justificar la seua existència fent-se remuntar els orígens amb l'establiment del regne visigòtic de Toledo, hui en dia la democràcia també fa emergir mites quan mira el passat. En efecte, si hom passeja per Toledo trobarà ara i adés l'eslògan que ens la descriu com "la ciudad de las tres culturas". Se sobreentén que la cristiana, la islàmica i la jueva.

Les tres cultures... En un context d'apartheid, de pogroms, d'intolerància religiosa? Si les tres cultures van conviure després de la incorporació de la ciutat i la taifa de Toledo a Castella fou per necessitat, n per ideals. Les tensions van desembocar en humiliacions, conversions forçoses, matances i expulsions... Si bé es cert que hi hagué influències mútues, mestissatge i, en alguns períodes, tensa convivència. Llavors, estaria prou adobat el terreny sobre el qual bastir aquest mite de convivència?

Jo diria que si algun període s'aproxima a aquesta convivència pacífica és el segle VIII, després de la conquesta musulmana. Així, durant l'emirat omeia de Còrdova, es va tolerar l'existència de la majoria hispano-romana, convertida ja al cristianisme, i van proliferar les jueries: només s'havia de pagar un impost per practicar una religió diferent a la de les noves elits. No obstant això, amb el temps es va viure amb preocupació l'existència d'aquesta majoria mossàrab, i aviat van començar les pressions per a l'assimilació cultural que, en alguns indrets, després de vuit segles, mai arribà a ser total.

Així doncs, enganyat: els mites historiogràfics encara estan presents malgrat la investigació i l'estudi. Tal vegada els historiadors s'haurien de plantejar com fer arribar al nou públic els resultats dels seus treballs i no tancar-se en les torres de marfil del món acadèmic. I les xarxes socials, malgrat que també poden ser una eina per a tot el contrari, poden contribuir aquest objectiu. Si no, feu un ull a aquest fil sobre la «Reconquista»: ACÍ.

Això sí, malgrat que mítica i enganyosa, aquesta ciutat de les tres cultures és impressionant! Hi he gaudit com un xiquet!

SINAGOGA DEL TRÀNSIT

Decoració de l'arca

COVES D'HÈRCULES, època romana

Un antic temple a Júpiter? Un dipòsit d'aigües?

ORATORI DE SANT FELIP NERI

ESGLÉSIA DE SANTIAGO DEL ARRABAL, catedral de l'art mudèjar toledà

MESQUITA DEL CRIST DE LA LLUM

Una joia arquitectònica, potser l'edifici que més m'ha captivat.

Restes del paviment d'una de les vies romanes
d'entrada a la ciutat

Fusts i capitells són reutilitzats d'edificacions anteriors
d'època romana i visigòtica

Cadascuna de les voltes és diferent. Excepte la central,
que és dibuixada sobre un octògon, juguen amb
el número quatre.

Absis mudèjar

Mihrab: el de Toledo s'orienta a Còrdova

Restes de la decoració romànica: uns àngels s'emporten
l'ànima d'un difunt

Façana principal: detall

MUSEU TALLER DEL MORO

Una autèntica joia de l'arquitectura civil mudèjar.

MUSEO DE SANTA CRUZ

Situat en un antic hospital renaixentista

Detall d'una vidriera del XVI, d'Arnau de Vergara,
procedent dels jerònims de Granada

Bocana de pou d'època islàmica: detall

Retaule de l'Anunciació, s. XVI

Claustre i escala

Plafó de ceràmica portuguesa

Mosaic romà, anomenat de les estacions

SANTO DOMINGO EL ANTIGUO

Per a aquest convent, el Greco va pintar les seues primers obres de l'època toledana

Anunciació brodada sobre seda, s. XVI

Aula capitular

JARDINS DEL MUSEU DEL GRECO

Samuel ha-Levi. Tresorer reial i diplomàtic de Pere I el Cruel,
va morir víctima de les tortures: va ser acusat falsament
de desfalc per un entorn que no tolerava que els jueus
arribaren a posicions tan elevades al sí de la monarquia.
El Museu del Greco s'alça sobre el que fou el seu palau.