I
Castella i Catalunya són tan diferents que comparteixen nom: l'un com l'altre tenen el mateix origen etimològic o, si més no, el mateix significat. Es dubta si Catalunya també deriva de "castellum" o de "castlà" (que al seu torn, deriva del mot anterior), tot i que podria ser també que derivara del terme àrab d'igual significat "q'ala(t)", el qual hauria sofert una metàtesi.
Els regnes peninsulars foren durant segles terres de frontera. I això ha deixat com a petjada un territori esguitat de fortaleses militars, la major part ruïnoses i abandonades: és com si ens trobàrem amb restes de les actuals bases militars sobre cada turó i a la vora de cada camí.
II
Com no, la situació de la majoria de fortaleses era estratègica: eren un punt de control del territori. És per això que, si es vol conèixer bé una contrada, no hi ha res millor que anar d'un castell a un altre: això és el que fiu durant alguns dies per Toledo.
III
El primer castell que visití em va eixir rebel: tancat, propietat privada, inaccessible. Però vaig trobar solució: em fiu comunista durant un parell d'hores i vaig expropiar la finca on se situa el castell de Montalbán. Des de l'entrada fins que per fi s'albiren les torres de la fortalesa hi ha una distància considerable, però no fou impediment. Fins i tot vaig cedir els terrenys a un pastor que no deixà de mirar-me bocabadat: com collons hauria entrat el cap suprem del partit allà si només ell tenia la clau?
El castell està penjat d'un gran pendent, però al seu flanc sud s'hi accedeix per una llengua de terreny pla: és per això que aquesta part és la més interessant, doncs és la més ben defensada. Hi ha un munt d'elements arquitectònics i militars que de vegades no es troben en altres fortaleses. El pati d'armes romangué ocupat per un ramat d'ovelles que feien cara de pocs amics: es veu que eren capitalistes i tenien accions de borsa en el règim anterior.
La fortalesa va tindre un paper clau en la guerra civil castellana entre Joan II i la facció nobiliària. L'infant Enric va assetjar-hi el rei, que es refugiava en Montalbán, tot i que no pogué vèncer la fortalesa en ser socorregut el monarca per un exèrcit fidel procedent de Villa Real, que en gratitud va adquirir el títol de "Ciudad Real".
IV
De Montalbán fiu rumb a Barcience. La bellesa i l'abandó d'un edifici que potser tenia més de palau que de fortalesa, coronat pel lleó rampant símbol de la primera nissaga que el va posseir: els da Silva. Des del castell es tenen unes vistes magnífiques sobre el Campo de Torrijos, un immens mar de camps de blat.
V
De Barcience, passant pel castell de Maqueda, fiu cap al que fou un dels castells més importants de Castella: Escalona. Situat entre Toledo i Àvila, la fortalesa remunta els seus orígens als temps de Roma i era el casal d'Álvaro de Luna, qui pagà car el seu recolzament a la monarquia front als nobles castellans: l'esposa va assabentar-se del seu assassinat en estant a la fortalesa.
Malauradament, només es poden veure els elements defensius gòtics, ja que el palau mudèjar que hi ha a l'interior no es pot visitar.
VI
Entre castell i castell, encara tinguí temps de visitar dues viles: la Puebla de Montalbán i Torrijos. Les dues, plenes de tresors artístics de diferents èpoques i de raconets d'especial bellesa...
Cigonyes, capvespre, cansament. A Torrijos acabà la primera ruta per la terra de castells: Castella!
..................................................................
CASTELL DE MONTALBÀN
 |
| Primer recinte defensiu |
 |
| Barbacana |
 |
| Espoli |
 |
| Matacà encara conservat... de manera miraculosa. |
CASTELL DE BARCIENCE
 |
| Torre de l'homenatge |
 |
| El lleó rampant dels da Silva |
 |
| Restes del primer perímetre defensiu |
 |
| El Campo de Torrijos és una gran foia sembrada de blat |
 |
| Festejadors i tronera... Casa palau o fortificació? |
 |
| Pati d'armes |
 |
| Restes d'una escala de caragol |
 |
| Restes d'una escala quadrangular |
 |
| Quina llum! |
CASTELL D'ESCALONA
 |
| Primer perímetre defensiu, hui a peu de carrer |
 |
| Ames i habitants del castell |
 |
| Torre de l'homenatge: merlets |
TORRIJOS
 |
| Palacio de Don Pedro de Castilla, hui seu de l'ajuntament |
 |
Magnífica portada renaixentista de la
col·legiata del Santíssim Sagrament |
 |
| Detalls de la portada |
 |
| Col·legiata |
 |
| Portada lateral |
 |
| Capella del Crist de la Sang |
 |
La talla del Crist és d'estil colonial. Fou realitzada
pels indis tarascos, a l'estat de Michoacán.
|
 |
| Sitges gegantines vora el ferrocarril |
PUEBLA DE MONTALBÁN
 |
| Retaule de l'ermita de la Soledat: enganyatalls |
 |
| Ermita de la Soledat |
 |
| Portada dels franciscans |
 |
| Plaça Major |
 |
Portada renaixentista del palau dels comtes de Montalbán.
Diuen que el fill de Colom hi va finir. |
 |
| Ermita del Crist de la Caritat |
 |
| Torre de Sant Miquel, d'una parròquia despareguda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada