aNDRòMiNa: Pla B

La predicció de pluja impedeix dur a terme el meu pla per al cap de setmana: l'ascensió al Maigmó. És un dels pocs cims, d'aquests anomenats "emblemàtics" del País, que tinc pendents d'ascendir... Així, al sofà, pense en què invertir el temps del dissabte i, entre opció i opció, se m'acut mirar la predicció de l'oratge d'altres indrets... A l'Alt Millars lluirà el sol i el fred es deixarà notar: ja tinc pla B. La Penya Saganta, a Espadella, m'espera!

El nom ens indica sempre on anem. Penya: per a uns, com Coromines, deriva del llatí "pinna", merlet, i dona nom a les muntanyes la forma de les quals recorda els merlets de les fortaleses; per a altres, com Longnon, deriva de l'ibèric "penna", lloc elevat, que al seu torn podria haver pres la paraula d'una llengua anterior, cosa que explica per què hi ha tantes "penyes" a les Espanyes i al sud de França. Saganta podria emparentar-se amb l'arrel ibèrica "segail", esvelt. Per tant, la Penya Saganta és un lloc alt i esvelt, que senyoreja el paisatge. Veient la imatge de la muntanya, semblen confirmar-se les opcions que descarten l'origen llatí del mot.

III

L'excursió ve marcada pel fred "objectiu", però per una sensació de calor "subjectiva": en total hauran estat uns 1.200 metres de desnivell positiu guanyats al llarg del dia. És difícil tindre fred durant l'esforç físic i amb roba adequada, però sorprén estar morint-te de calor a les dues del migdia i comprovar que a les ombries encara no s'ha desfet el gebre.

La ruta d'ascensió que he triat és la que recorre gran part de l'antic camí d'Espadella a Aiòder. És un antic camí de ferradura que en molts trams encara conserva l'empedrat original, potser del segle XVI o XVII: segurament el degueren empedrar encara els moriscos abans de ser expulsats.

Només per xafar aquest camí ja ha valgut la pena vindre! (No he contat mai com m'agraden?)

El castell d'Espadella domina la vall del Millars i els passos cap a la serra d'Espadà: la Penya Saganta és un dels seus primers contraforts. De la fortalesa andalusina queda més aviat poc, però encara romanen elements suficients per fer-nos una idea de com era en un passat.

Si durant l'ascensió al castell i a la Penya Saganta he anat trobant-me gent, durant la segona part de la caminada el silenci ha estat pràcticament absolut. Per sendes i camins he arribat a la Cova Negra i a l'Alt de la Mula, des d'on es contemplen unes magnífiques panoràmiques de la Serra d'Espadà fins a Pina. El retorn a Espadella recorre les ombries llepades de tant en tant per un sol esmorteït.

VII

Després d'Espadella, aprofite que encara hi ha llum per visitar Argeleta, on hi hagué el palau de l'antic senyor d'aquestes contrades, el sàyyid Abu Zayd, més conegut com el "moro Zeit". Aquest personatge fou l'últim governador d'una València encara dins dels designis del califat almohade. Abu Zayd veié amenaçat el seu poder tant per l'amenaça que, al nord, suposaven els colonitzadors cristians, àvids de territoris, i com també per les lluites civils: veié com faccions enemigues van controlar el territori al marge de la seua autoritat.

Abu Zayd va tindre la idea d'un altre pla B: progressivament, va anar entrant en l'òrbita feudal. Es va convertir al cristianisme i, després d'ajudar a Blasco de Luna a conquerir Morella, va aliar-se a Jaume I i al cavaller aragonès Ximènez Pérez de Tarassona per tal de conquerir el territori valencià. El pacte l'admetia com un cavaller cristià més, i li eren promesos els territoris que conquerira a canvi de l'aportació d'una cinquena part de les rendes al rei.

Abu Zayd va conquerir la major part de municipis de la vall del Millars i, més tard, de la Foia de Castalla. Vicent de Bellvís, com el coneixien els cristians, va casar sa filla amb el fill de Ximénez Pérez de Tarassona, en Blasco Ximènez, i li va donar de dot la vila d'Arenós, donant inici a una de les baronies i nissagues nobiliàries més influents del regne feudal establert.

Va acabar els seus dies retirat al seu castell-palau a Argeleta: allà que hi he anat. Encara s'hi conserva una de les torres. No hem de pensar, però, que el pla B del sàyyid fou motivat per conservar el seu poder... És evident, a ulls de tot historiador, que el va moure una fe sincera i devota a Nostre Senyor Jesuchrist i a la Sanctíssima Verge Maria, mare sua i senyora nostra.

VIII

D'Argeleta, ja de tornada a València, faig una aturada a Fanzara, poble conegut pel seu festival d'art urbà. Els seus carrers estan plens de murals elaborats pels millors graffiters, que s'hi apleguen durant un cap de setmana durant l'estiu per realitzar les seues obres.

Cau la nit. Sense l'esforç físic, el fred va guanyant terreny. El silenci i la foscor van envaint el poble... És hora, doncs, d'agafar el cotxe i moure, satisfet, cap a casa.

Ho veureu a les fotos: el Penyagolosa ha senyorejat durant tot el dia el paisatge, els camins i les sensacions que han anat fluint. Quin espectacle!