Desorientat

 

«La memoria no filma, la memoria fotografía.»

«El humor sólo puede existir allí donde la gente distingue aún alguna frontera entre lo relevante y lo irrelevante. Y esa frontera se ha vuelto hoy imposible de distinguir.»

«Porque lo que a todos les importa es la admiración y no el placer. La apariencia y no la realidad. La realidad ya no significa absolutamente nada.»

Milan Kundera, La inmortalidad

Normalment, per no dir sempre, m'oriente força bé: no hi ha hagut mai ciutat, ni carrerons, camins o carreteres que hagen vençut el meu sentit de l'orientació. No ha estat així amb Toledo: la ciutat antiga m'ha vençut. Sense ànim de tirar pilotes fora, us diré que pocs carrers tenen el nom a la cantonada... I, clar, això no facilita la faena: ni amb el plànol... Sempre apareixia quatre places més enllà d'on tenia intenció d'anar-hi! Bé, de vegades no anava a cap lloc.

L'altre dia comentava en algun post que no compartia la crítica als "poemes-cosa" dels Neue Gedichte de Rilke: aquesta ens deia que Rilke només descrivia "objectivament" els objectes i els llocs, però crec que això no és així. Rilke ens mostra, sota el meu punt de vista, la seua manera de mirar, i darrere de les descripcions que fa u pot intuir què veu més enllà de les coses de què parla. La fotografia fa, si més no, el mateix: les fotos que penge de Toledo no mostren "com és Toledo", sinó com "el veig". Mostre una ciutat medieval, plena de contrastos arquitectònics, solitària i romàntica. Però estic segur que un altre passejant podria mostrar una ciutat populosa, plena de gent, de botigues, terrasses i fites turístiques dignes d'un "selfie". 

Vol dir que enganye? No ho crec. Perquè Toledo, com qualsevol altre lloc, se'l pot mirar de moltes maneres, s'hi pot passejar amb moltes intencions i es pot trobar exactament el que u busca, el que u porta a dins. Pense que el qui dins no porta res, no hi trobarà res digne d'atenció i admiració. Llavors, haurà de recórrer a Google: altres li diran què ha de vore, on i com.

Aquest és el quid de la (desorientada) pedagogia innovadora. La realitat no importa, només el que alguns diuen que és real, el que alguns volen que siga real, rellevant i digne de ser consumit, bé siga un producte, una ideologia o una identitat.

Absis i torre de la Concepció

Absis de l'antiga església de Sant Vicent

Portada de San Clemente

Puerta del Cambrón

Portada de San Marcos

Jueria

Campanar de San Tomé

Portada del convent de Sant Antoni de Pàdua

Sant Pere Màrtir, seu de la UCL

Portada de San Román

Detall de la portada renaixentista del monestir de Sant Climent

Puerta de Bisagra

Santiago del Arrabal

Ajuntament

San Bartomeu

Santa Isabel la Real

La torre de la catedral s'amaga
entre la boira. Carrer Santa Isabel.

Puerta de Valmardón, accés al recinte islàmic

Puerta del Sol

Puerta Bisagra intramurs i absis de Santiago del Arrabal

Escut de Carles V a la puerta Bisagra

Torre de la Almofala

Plaça dels Sants Just i Pastor