Fruint de les casualtiats

Església triomfant, al mur occidental de Sant Nicolau i Sant Pere

I

És casualitat que el pare del cartellista Josep Renau estigués vinculat a Sant Nicolau, parròquia de la qual va restaurar algunes obres (els frescos no: ho intentà, però els resultats de les primeres intervencions no foren massa reeixits i li van demanar que parés de destrossar l'obra). Així doncs, els exaltats potser van fer cas de la petició del mateix Renau perquè el juliol del '36 Sant Nicolau no fos passada per les flames, tot i ser saquejada. Fou l'única parròquia de Valéncia que se salvà de la barbàrie.

II

Casualitat, doncs, que l'obra del mestre, Palomino, a la veïna Sant Joan del Mercat, un dels frescos més grans i impressionants d'Espanya, mostre encara els efectes d'haver estat sota els efectes del foc durant tres dies i que, en canvi, l'obra del deixeble, Donís Vidal, lluïsca esplendorosa després de la darrera restauració.

III

Devem també, així, a les casualitats del destí que a Sant Nicolau trobem obres d'insignes artistes com Joan de Joanes, Espinosa, Macip, Vergara, Roderic d'Osona o Yáñez de la Almedina, deixeble aquest últim de Leonardo. Una mostra del que contindrien els parròquies històriques de Valéncia si no hagueren estat profanades, saquejades i incendiades pels "exaltats" durant la Guerra Civil.

IV

Si hagués d'emportar-me'n una de totes a casa, dubtaria si agafar la lluita de Sant Miquel contra els dimonis, de Joan de Joanes, que hi ha al presbiteri, el St. Josep d'Ignasi Vergara, d'una humanitat magnífica i d'un marcat gust rococó, o la sublim imatge de Santa Anna, la Mare de Déu i el Nen Jesús de Yáñez de la Almedina, amb un treball exquisit de la perspectiva. Llàstima que aquesta darrera obra només es puga contemplar de gairó!

V

També és casual que la imatge de l'Església triomfant semble una papissa en un dels edificis on trobem la mà anònima d'una artista del XVIII, que s'encarregà de daurar la capella de la comunió de la parròquia esmentada. Aquesta imatge d'una dona coronada amb una tiara feia tan de mal a la vista d'alguns que fou tapada durant anys i panys pel cancell de la porta: fins la darrera restauració no ha quedat novament a la vista.

VI

I per últim, és curiós, per casual, que un dels llocs de culte més vius de la ciutat, que s'ompli de munions de gent vinguda de tot arreu tots els dilluns (els dilluns de Sant Nicolau), haja estat un lloc de culte ininterromput des que, al s. I aC, els fundadors de la ciutat bastiren un temple al costat de l'eixida de ponent de l'urbs. Temple que es convertí en un oratori en temps dels visigots, en una mesquita en temps de la dominació musulmana i, de la conquesta ençà, en una de les 12 parròquies fundacionals de la ciutat medieval cristiana.

VII

Visita guiada més que recomanable. Quan d'ací uns anys haja finalitzat la urbanització de plaça de la Ciutat de Bruges i Sant Joan haja estat restaurada, tindrem una contornada esplèndida amb uns tresors artístics de valor incalculable magníficament restaurats. És la sort, casual també, de tenir uns mecenes a casa... Mercadona, pel que es veu, dóna per molt!

VIII

El cancell està presidit per l'efígie de Calixt III, el primer dels papes Borja. No és casualitat que fou rector de la parròquia, càrrec que no abandonà ni tan sols en accedir al papat.

Porta principal, capella del Crist del Fossar i capella de la comunió.

Al capdamunt de les arquivoltes tenim un plat de carn... humana.
Referència a un dels miracles apòcrifs de St. Nicolau.

Guau! A cada banda de la volta
trobem la vida d'un dels sants
titulars contada en imatges a les
llunetes.

Sants titulars: el bisbe de Mira i el primer màrtir dels Predicadors. 

St. Josep, d'Ignasi Vergara

Retaule del Calvari, de Joan de Joanes i Vicent Macip

Lluita contra el Mal, de Joan de Joanes, al presbiteri

Roderic d'Osona, transició de la pintura gòtica a la
renaixentista, amb influències d'Itàlia i Flandes evidents.

Yáñez de la Almedina

Detall: magnífic treball de l'anatomia!

Sant Nicolau ataca Arri al Concili de Nicea
davant de l'emperador Constantí

Martiri de Sant Pere

Malgrat que executat pel seu deixeble, el programa
pictòric és del mateix Palomino.

La decoració barroca és obra de Pérez Castiel.

Capella de la comunió, daurada per una dona: també
eren artistes en la Valéncia dihuitesca!

Qui sap si no és casualitat, doncs, que en aqueix mateix lloc
es representen les virtuts d'aquesta manera tan... femenina!