aNDRòMiNa: Àgreda: el mite de les tres cultures

13 d’agost del 2021

Àgreda: el mite de les tres cultures

Àgreda és tota ella una lliçó d'història. En ella van «conviure» les tres cultures peninsulars durant l'edat mitjana: la jueva, la musulmana i la cristiana. Però la morfologia urbana de la ciutat reflecteix molt bé el caràcter d'aquesta suposada convivència. En efecte, encara es poden percebre quatre recintes emmurallats totalment separats, mons a banda dins d'una mateixa població. Per una banda, el barri cristià al voltant de l'església de Sant Joan, murat i separat de la resta per un antic barranc que travessava el que és hui la plaça Major i l'avinguda de la Virgen de los Milagros. A l'altre costat del barranc quedaven dos recintes cristians més, un al voltant de l'església de la Virgen de la Peña i l'altre al voltant de Sant Miquel. En el primer, existí una xicoteta jueria de la qual queda com a vestigi un edifici que la tradició oral assenyala com a la sinagoga (no n'hi ha cap constància documental). Però el més interessant de tot és que es va mantenir la medina musulmana, rodejada al seu torn per muralles, poblada després del 1492 pels musulmans convertits: els moriscos. Separant-la de la resta de la ciutat, l'imponent palau «de los Castejones», al costat de la qual es pot contemplar encara un arc del recinte murat construït durant el regnat de Felip II després de la revolta de Las Alpujarras.

I és que els veïns del barri de la Muela eren considerats com a potencialment perillosos. La diferència no es tolerava, els decrets reials eren cada vegada més restrictius i angoixants per a aquesta comunitat que, a dures penes i d'amagat, podia mantenir les seus costums i religió. Els jueus feia ja una centúria que havien desaparegut del mapa. Finalment, el 1609, durant el regnat de Felip III, els moriscos de la l'antiga medina van ser expulsats també. La «convivència» havia acabat.

Hom es pot adonar que la permanència de les minories a les ciutats medievals s'explica per raons estratègiques de les pròpies monarquies, i també econòmiques, que no pas a un esperit de tolerància i convivència que de vegades hom tendeix a projectar a aqueixa societat. Els odis, la intolerància, el dogmatisme i les relacions de poder abusives eren la nota dominant. No obstant això, i malgrat tot, existí un diàleg i unes cultures van deixar petjada en les altres: en la música, en l'arquitectura, en les tècniques agrícoles, en la llengua...

Si passegeu per la medina d'Àgreda trobareu elements de l'antiga muralla islàmica, entre ells dues portes de l'època califal i emiral (segle X), els més antics dels conservats en la península. Així mateix, l'entramat de carrers vos recordarà als atzucacs de les ciutats del Magreb. Si després passeu als recintes cristians, podreu gaudir de carrers amb un regust medieval, plens de joies artístiques que van del romànic al renaixement: les esglésies de Sant Joan, Sant Miquel o la Virgen de la Peña (on Jaume I va casar-se amb Elionor de Castella), el Palau «de los Castejones» i els seus jardins, o la façana renaixentista de l'ajuntament.

Paga moltíssim la pena!