aNDRòMiNa: De nou, cap a la quotidianitat

20 d’agost del 2021

De nou, cap a la quotidianitat

Qal'at'Ayyub, Calatayud: fortalesa de Job. Aquest Job degué de ser Ayyub ibn Habib al-Lakhmi, tercer valí d'Al-Àndalus, al que s'atribuïx la construcció de la més elevada de les seues cinc fortaleses al segle VIII. Aquesta fortificació fou ampliada en el segle IX per protegir la ciutat de faccions rivals, esdevenint el recinte fortificat més antic conservat d'Al-Àndalus. Malgrat que el perímetre de muralla que ha quedat dins de la ciutat s'ha perdut pràcticament del tot, encara es conserva la muralla exterior i també les cinc fortaleses construïdes al final de l'època califal i que rodegen el casc urbà.

Vindre a Calatayud des de Sòria suposa baixar de la Meseta per instal·lar-se a les humitats de la depressió de l'Ebre. S'agraeix, pres del cansament, trobar una cantonada amb un bon aire i ombra, amb una terrasseta, on seure i fartar-se de menjar casolà: Casa de Rosi, vora San Juan el Real. Per poc no m'haig de conformar amb un berenar!

III

La pujada al castell d'Ayub esdevé l'última caminata de l'escapada. El camí d'ascens transcorre per l'antiga moreria: un barri amb molt d'encant, tot i que deixat de la mà de Déu. Les restes de les muralles, torrasses i la torre albarrana més antiga de la península es troben hui enmig d'un bosquet de pins que, a eixes hores, resulta encantador: qualsevol ombra encisa! La fortalesa fou encara emprada durant les Carlinades i se salvà de la destrucció per qüestions de sort i de casualitat.

Les torres mudèjars, bellísimes, inconfusibles: estem a l'Aragó!

En Barcelona vaig escoltar que l'església de San Andrés de Calatayud havia estat abans mesquita. No ho he pogut confirmar enlloc, però no resulta massa inversemblant pensar que els primers trams de la nau, fins a l'arc absidal de ferradura que possiblement emmarcava el mihrab, foren de construcció islàmica. Es considera el temple més antic de la ciutat.

A San Juan el Real es deixa veure l'empremta dels jesuïtes. L'església guarda unes obres d'un Goya jove: els quatre pares de l'Església, pintats al fresc a les petxines de la cúpula. Aquests frescos i el gran orgue monumental són, sota el meu punt de vista, el més interessant del monument.

VII

San Pedro de los Francos va ser la seu parroquial dels soldats francesos que acompanyaren el Batallador en la presa de la ciutat. La seua torre, inclinada, ha quedat escapçada. Diuen que van enderrocar-ne el remat abans d'una visita esperada d'Isabel II: com que la reial senyora havia de pernoctar a un palau que estava situat enfront de l'església, van voler evitar-li l'ensurt de si la torre cauria damunt d'ella mentre dormia.

Els haguera eixit més a compte buscar-li un altre palau o, en cas de faltar-ne, una quadra o una cort. Així, els turistes hauríem tingut una foto original, bonica i curiosa a fer-nos a Calatayud.

VIII

El passeig pels carrerons medievals acaben en la plaça del Fuerte. Ambient provincià. Una bona bomba de cafeïna convé abans de fer via cap a la... quotidianitat de l'estiu.

Fi de l'escapada!