D'entrada, podem pensar que tots els odis són irracionals. Però jo crec que alguns no. La meua animadversió als propietaris dels audis, bmw i mercedes del món crec que es va confirmar a Calatañazor.
Calatañazor és un burg medieval encimbellat a un turó enmig d'un gran bosc de savines. Encara està rodejat de muralles i coronat per un castell, però el que més destaca del poble no és això, sinó el fet que les seues cases encara es basteixen, a dia d'avui, amb les tècniques constructives medievals: un autèntic tresor etnològic. Les construccions s'organitzen al llarg d'un carrer principal que mena de la porta del burg al castell, i que té algunes ramificacions secundàries. I per carrer principal no penseu amb una avinguda del Paral·lel de Barcelona ni una Gran Via Ferran el Catòlic de València: penseu més aviat en el que diríem... un carreró... medieval.
Posats en situació, vos explicaré perquè el meu odi resta més que justificat. Ja no són només els rebasaments per la dreta a l'estil "porque tengo un mercedes" ni les incorporacions a l'autovia a l'estil "partarsus tos que condusco un audi". No, no és només que pel seu culte a la velocitat i als objectes cars posen en risc la meua vida i la d'altres persones. És que, a més a més, vaig veure confirmada la imbecil·litat de molts d'aquestos conductors a Calatañazor.
I és que quan arribí a l'aparcament que hi ha baix del turó on s'alça, un senyal deixava ben clar que calia aparcar baix i que a dalt no s'hi podia accedir (excepte veïns i vehicles autoritzats). Doncs no hi havia lloc. Servidor es va buscar la vida, però va haver d'esquivar un audi i un mercedes que després de dubtar un moment, esperaven trobar lloc per aparcar a la porta del restaurant.
Evidentment, no el trobaren: qui ho anava a pensar!? Però ja no només això: la que armaren ficant-se en tots els racons del poble buscant aparcament com si estigueren en l'Eixample de Barcelona va ser de traca. Era per traure'ls del cotxe i afusellar-los mentre el veien cremar.
No cal dir que finalment van decidir baixar del turó per aparcar. I justament en aqueix moment venia la furgoneta que duia el peix per vendre: es podeu imaginar el merder. Allà no cabia ni l'una, ni els altres.
Llevat d'aquesta ràbia infinita que sent de vegades davant de certs comportaments, diria que vaig gaudir del lloc. I si conduïu un audi, un mercedes o un bmw no s'enfadeu, confie en què sigueu l'excepció que confirma la regla.
 |
| Els voltors, sers potser no tan diferents de certs especímens humans |
 |
| Els fumerals cònics són ben curiosos i característics |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada