aNDRòMiNa: De documentals i d'escoles assassines de la creativitat

30 d’agost del 2021

De documentals i d'escoles assassines de la creativitat

Sigüenza des del mirador del Cid

Després del viatge de fa unes setmanes vaig sentir que se m'havia quedat una espineta clavada en el cor: el haver passat a tocar de Sigüenza i no haver-la visitada. I pensat i fet, he decidit arrencar-me-la: el passat dijous, passades les nou del matí, posava peu al mirador del Cid, des d'on es pot contemplar un magnífic panorama de la ciutat.

Què se m'havia perdut allà? Doncs una il·lusió que tenia des de xicotet. Quan tindria uns dotze anys recorde que durant una vesprada de diumenge vaig entrar a la saleta a esperar el sopar. A la televisió feien un documental sobre la història i el patrimoni artístic de l'antiga Segontia: em va deixar corprés. La catedral, els barris medievals, l'ajuntament renaixentista, el castell, les cigonyes, la parsimònia de la vida de la ciutat... Però per damunt de tot, l'escultura funerària de Martín Vázquez de Arce, més conegut com el Doncel de Sigüenza. El més curiós de tot és que diria que llavors vaig entendre el que allà s'explicava sobre les catedrals-fortalesa, el canvi de mentalitat del renaixement, l'arquitectura cistercenca... Si no, ho recordaria? No crec. Així doncs, ja devia tenir suficients coneixements en la memòria a llarg termini que em permetien entendre una part cada vegada més àmplia del món... Ara, després d'enganxar una foto del Doncel a una cartolina i de copiar un text de Google, treball fet en grup durant una o dues setmanes on tots ens haurem sentit molt feliços, potser els infants veurien el documental i no n'entendrien ni un borrall. Però tingueu-ho clar: a mi l'escola em va matar la creativitat.

En baixar del mirador deixí el cotxe a la part baixa de la ciutat i vaig iniciar un recorregut que culminà en la catedral. Em sorprengué l'arquitectura de la Casa del Doncel, però especialment l'explicació de la guia de l'església de Santiago. Les ruïnes d'aquest temple, bombardejat durant la Guerra Civil, són hui un centre d'interpretació del romànic. Al subsòl es conserven els fonaments del que fou una antiga fortificació musulmana, testimoni de la presència a l'indret d'aquesta cultura. Aquest edifici estava construït amb una tècnica que permetia protegir els edificis dels terratrèmols. A mesura que l'edifici guanyava altura, s'anaven intercalant uns rajols de fang col·locats en diagonal, "a rosca", que, malgrat haver vist en molts edificis a molts llocs, mai els haguera atorgat aquesta funció: en cas d'un moviment sísmic, l'adaptabilitat d'aquestes rajoles permetia que els edificis no s'esquerdaren de dalt a baix i pogueren romandre drets. Altrament, l'església és un exemple magnífic del gòtic de reconquesta amb elements de l'arquitectura del Císter a l'absis: sobrietat, llum, bellesa hui malmesa.

(Per cert, se m'ocorregué que aquesta podria ser la causa del canvi constructiu que s'observa a la catedral de València: la plementeria de les voltes, inicialment de pedra, acabà construint-se de rajoles col·locades a rosca... Un ensurt o el consell d'algun musulmà resident a la ciutat?).

El castell presideix la ciutat episcopal, plena de palaus de totes les èpoques, elements defensius, portalons i racons bellíssims. És un destí imprescindible!