|
Per fi isc en una foto! Al "Balconcillo". |
A pocs quilòmetres de Burgo de Osma trobem el poblet d'Ucero, on s'alça el castell homònim i l'ermita de Sant Bartomeu, a la porta de les gorges del riu Lobos. És un paratge que, per moltes raons, atreu els amants del misteri, de l'esoterisme i de la màgia. Normalment s'ha relacionat l'ermita de Sant Bartomeu amb el cenobi templer de San Juan de Otero, si bé aquesta relació es deu a una lectura esbiaixada de la documentació: segurament aquest monestir es trobara al voltant de l'ermita de Sant Joan ubicada en un puig (otero) a prop de Matute de la Sierra. He llegit que també pot correspondre's a l'ermita que hi ha a l'explanada situada davant del mateix castell d'Ucero. Malgrat que se'n descarte la correspondència, no es dubta de la vinculació de l'indret amb els templers, als quals se'ls atribueix la construcció de Sant Bartomeu. I ara anem a les raons per les quals la construcció està plena de simbolismes no explicats i misteris irresolts.
Primerament, el lloc elegit per a la seua construcció. Una teoria que corre per ahí relaciona el nom del riu Lobos amb el deu cèltic Lugh, normalment evocat en plural i representat amb tres rostres (Trinitat): no era cap divinitat primordial, però abraçava totes les funcions divines i el seu poder era major al de la resta de divinitats (el Déu Únic). El punt exacte on s'alça l'ermita, a més a més, equidista de dos punts extrems de la península: el punt més nord-occidental (cap de Tourinhán) i el punt més nord-oriental (cap de Creus). La moderna tecnologia de GPS assenyala només un error d'uns 5 metres! A més a més, si es dibuixa una creu templera a partir del triangle que formen l'ermita i aquests dos caps, els braços arriben a possessions emblemàtiques del Temple al territori peninsular: Culla, Tomar, Caravaca... No és, almenys, ben curiós que tingueren un coneixement tan exacte de la geografia per aconseguir-ho? O hem de pensar que és casualitat?
El simbolisme del lloc encara no s'acaba, ja que a la vora no només tenim un riu, sinó monòlits de roca esculpits per l'erosió, una cova, una finestra excavada en la roca d'una de les parets de pedra de la gorja. Si interpretem el monòlit com la "mà de Déu", podem formar el nom de YHVH a partir d'aquests elements, enmig del qual s'alça l'ermita. L'advocació de Sant Bartomeu també estaria, al seu torn, plena de simbolisme: l'apòstol fou espellat i se'l sol representar amb la pell a les mans. Això pot relacionar-se amb la serp, que muda la pell, i que és símbol del Coneixement, especialment d'aquell autèntic i accessible només a uns iniciats.
Vist això, l'edifici en sí estaria també farcit d'elements simbòlics i esotèrics. En primer lloc, destaquen els òculs situats a les testeres del creuer. Cadascun està decorat amb una ventalla esculpida d'una sola peça, que conté una estrella de cinc puntes invertida (pentalfa) rodejada per cinc cors i emmarcada dins d'un cercle. L'estrella es relaciona amb el pitagorisme i la cerca del Coneixement; el cor és, per als musulmans, l'òrgan amb què podem accedir al Coneixement Vertader i, al seu torn, el triangle invertit és el símbol del Grial. El cercle protector faria referència al caràcter ocult i no accessible d'aquest coneixement amagat.
Com arribar-hi? Hi ha qui s'ha proposat llegir-ho a través dels símbols i missatges continguts en els permòdols que sostenen la cornisa: en ells s'aniria narrant el camí i vicissituds que travessa l'iniciat fins tenir accés al Coneixement i la Divinitat.
(Fonts: aquesta, aquesta, aquesta, aquesta i aquesta).
Què n'hi ha de cert i què d'imaginació en tot això? Qui ho sap. Els elements hi són, però no ens ha quedat per escrit què volgueren expressar-hi els constructors ni amb quina finalitat van construir just allà aqueixa església. Però de vegades tenim la necessitat d'un misteri que haja quedat latent, i necessitem creure que tant el lloc com les pedres ens en parlen: potser si ens atrau tant és perquè justament aquesta paraula, misteri, ha estat proscrita del nostre llenguatge i de la nostra realitat. El misteri ens atreu, però alhora no el suportem. Volem i creiem tindre una explicació per a cada cosa. Però què és en sí la vida, sinó un misteri?
Siga com siga, ens queda poder gaudir de l'experiència d'endinsar-nos en la gorja i trobar un bon lloc per contemplar com les parets de roca, conforme va caient el sol, van canviant de color, alhora que el paratge va quedant-se mut i solitari.
A partir d'ací, cal deixar-se anar!
|
Pujant al castell d'Ucero |
|
Vistes a l'entrada de la gorja des del castell |
|
Ermita enrunada de Sant Joan d'Ucero, al centre de l'explanada on hi havia la primitiva població |
|
Portada de Sant Bertomeu |
|
Permòdols |
|
Òculs amb el seu caràcter esotèric |
|
Cova situada vora l'ermita |
|
Gorja des del "Balconcillo". |
|
El Colmenar de los Frailes: els templers usaven troncs buits per criar abelles i obtenir-ne la mel. |
|
Els sorolls de la nit que queia... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada