Reclams (anti)turístics

Borja em va semblar un indret totalment decadent, però al mateix temps ple d'encant. L'antiga Borsao romana, bastida sobre la Bursau celtíbera, fou parcialment despoblada durant el segle passat, quan la gent va anar abandonant els carrers estrets i costeruts per instal·lar-se als adossats de la part baixa del poble. Així, gran part dels casalots cau a trossos i alguns ja han esdevingut solars. En els darrers anys, però, s'ha donat una embranzida restauradora i aquests vells palaus tornen a poc a poc al seu esplendor, i els carrers recobren la seua vida.

I no podia ser d'altra manera. El poble encara conserva el seu entramat medieval de carrers, i ací i allà vas troban-te racons encantadors, palaus renaixentistes impressionants, blasons nobiliaris... Des del castell de la Suda, ruïnós, s'albira tot el Camp de Borja, conegut pels seus vins (D.O.P. Campo de Borja). A uns cinc quilòmetres del casc urbà s'alça el santuari de la Misericòrdia, on a banda de l'església, hi ha l'hostatgeria més antiga d'Espanya encara en funcionament i un baret agradabilíssim on poder gaudir de les vistes sota l'ombra dels plàtans.

Ara bé, sembla que res d'això era suficient per «atreure el turisme». Borja no va aparèixer al mapa fins que una senyora, amb tota la bona voluntat del món, va anar amb les seues temperes a repintar una pintura mural de l'església del santuari que representava l'Ecce Homo. Va fer, evidentment, un nyap, perquè la bona voluntat mai sol ser suficient. L'assumpte va causar un gran revol, i llavors la gent va començar a anar massivament al santuari a veure aquell nyap decebedor.

El que considere més lamentable de tot és que l'assumpte es va utilitzar per exalçar la mediocritat més absoluta. Aquesta senyora, de la bona voluntat de la qual no dubte, va ser elevada al rang d'heroïna: va convertir una pintura suposadament «sense valor» en una «icona pop», he llegit per ahí. Es va obrir un museu amb el seu nom i s'hi va establir un certamen artístic.

Jo diria que el que es va pretendre fou potenciar el turisme de la zona. Però el pretext el considere insultant, perquè implicava menystenir el valor intrínsec de tota obra artística i menysprear el treball de milers i milers de restauradors que fan una faena excel·lent. Quina cara se'ls devia quedar? Sincerament, amb el potencial que té el poble i la zona, haver de recórrer a un nyap em sembla una mica de traca.

I el pitjor de tot és que, malgrat que el fenomen "turístic" ha perdut força, encara es continua pagant per entrar al santuari. El més greu no és que s'haja de pagar per entrar a un santuari obert des de fa segles, sinó que el seu preu és més elevat, posat el cas, que la visita a Veruela o Huerta.

Diria que moltes vegades perdem el nord.

Plaça de l'Om

Carrer Coloma

Plaça del Mercat

Portada del palau dels Angulo, hui seu dels jutjats

Convent de la Concepció

Porta de Saragossa

Casa "de las Conchas", segle XV

Galeria de la casa "de las Conchas"

Col·legiata

Arc de Sant Bartomeu

Moncayo des de Borja

Restes del castell de la Suda

SANTUARI DE LA MISERICÒRDIA

Accés a l'hostatgeria 

Antigues estances: cuina i menjador