L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

12 d’agost del 2021

Tarassona i l'art de cosir edificis

Vista del casc antic, amb la torre mudéjar de la Magdalena

Tarassona ha estat una de les sorpreses de la meua escapada. És, senzillament, una joia: pels seus barris medievals, entre ells una de les jueries més interessants de Sefarad, per les seues torres mudèjars, per les seues esglésies, pel saló dels bisbes del seu palau arquebisbal que emula el saló dels papes de Roma, pels parcs, per l'ambient dels carrers... Tot això queda penjat del turó on s'alça la ciutat antiga: la catedral queda als peus perquè s'alçà sobre un antic lloc de culte romà situat a les hortes de la ciutat. D'ací el seu nom: Santa Maria de la Huerta.

Justament la catedral és l'edifici que més em va entusiasmar. Construïda inicialment seguint esquemes gòtics, durant la Guerra dels Dos Peres va servir de punt fort de les tropes castellanes, que van atacar la ciutat des de la seu catedralicia i va quedar greument malmesa. En els anys següents es va procedir a la reconstrucció, moment en què es va afegir, entre d'altres elements, un cimbori monumental sobre el creuer. Anys després, la catedral es va renovar seguint l'estètica renaixentista, tot efectuant-se al seu interior obres úniques, com les grisalles que decoren el creuer i que representen parelles de personatges que es relacionen amb alguna virtud o algun episodi de la història sagrada: Adam i Eva, Dido i Eneas, Plató i Aristòtil, Atena i Apol·lo... Per aquesta i altres obres artístiques es coneix la catedral com la "capella sixtina" del renaixement espanyol.

I justament el cimbori monumental va ser la causa de la ruïna de l'edifici: el seu pes, sumat a la inestabilitat del terreny argilós, va fer que en 1984 la catedral s'hagués de tancar, ja que s'obria com una magrana i amenaçava d'ensorrar-se tota ella. Durant més de trenta anys l'edifici ha estat restaurat a consciència i se li ha retornat l'esplendor als seus elements artístics. Però el més espectacular de tot és que la construcció ha estat literalment cosida: si decidiu ascendir al cimbori (totalment recomanable) podreu contemplar les bigues de ferro i els tensors que subjecten les naus de l'edifici i eviten que cedisquen al pes de la llanterna. 

A mi obres com aquesta em deixen bocabadat. Ací vos deixe amb algunes fotos del meu passeig per la ciutat.
Palau arquebisbal, sobre un antic castell musulmà
Catedral
Absis de la Magdalena
Jueria
Òcul de la fàbrica de l'església de la Magdalena
Sant Atilà, hui centre cultural
Escut de la ciutat sobre la portada de Sant Atilà
La Magdalena: nau i capella major
La Magdalena: enteixinat mudéjar
Cases penjades del barri cristià sobre l'antiga juderia
Convent de la Concepció, amb el campanar bastit dins
d'una antiga torre de la muralla
Torre mudéjar de la catedral
Ajuntament renaixentista: galeria
Ajuntament
CATEDRAL
Portada principal
Cimbori des de l'interior
Nau central
Retaule major
Decoració renaixentista del cimbori, amb grisalles úniques
a Europa
Creuer
Decoració de la girola
Claustre
Tensors que subjecten l'edifici
Coberta de la nau central
Pintures gòtiques recuperades
Gelosies mudèjars del claustre

PALAU ARQUEBISBAL



Antiga oficina de la cúria
Caixer de l'escala
Saló dels Bisbes