|
Vista del casc antic, amb la torre mudéjar de la Magdalena |
Tarassona ha estat una de les sorpreses de la meua escapada. És, senzillament, una joia: pels seus barris medievals, entre ells una de les jueries més interessants de Sefarad, per les seues torres mudèjars, per les seues esglésies, pel saló dels bisbes del seu palau arquebisbal que emula el saló dels papes de Roma, pels parcs, per l'ambient dels carrers... Tot això queda penjat del turó on s'alça la ciutat antiga: la catedral queda als peus perquè s'alçà sobre un antic lloc de culte romà situat a les hortes de la ciutat. D'ací el seu nom: Santa Maria de la Huerta.
Justament la catedral és l'edifici que més em va entusiasmar. Construïda inicialment seguint esquemes gòtics, durant la Guerra dels Dos Peres va servir de punt fort de les tropes castellanes, que van atacar la ciutat des de la seu catedralicia i va quedar greument malmesa. En els anys següents es va procedir a la reconstrucció, moment en què es va afegir, entre d'altres elements, un cimbori monumental sobre el creuer. Anys després, la catedral es va renovar seguint l'estètica renaixentista, tot efectuant-se al seu interior obres úniques, com les grisalles que decoren el creuer i que representen parelles de personatges que es relacionen amb alguna virtud o algun episodi de la història sagrada: Adam i Eva, Dido i Eneas, Plató i Aristòtil, Atena i Apol·lo... Per aquesta i altres obres artístiques es coneix la catedral com la "capella sixtina" del renaixement espanyol.
I justament el cimbori monumental va ser la causa de la ruïna de l'edifici: el seu pes, sumat a la inestabilitat del terreny argilós, va fer que en 1984 la catedral s'hagués de tancar, ja que s'obria com una magrana i amenaçava d'ensorrar-se tota ella. Durant més de trenta anys l'edifici ha estat restaurat a consciència i se li ha retornat l'esplendor als seus elements artístics. Però el més espectacular de tot és que la construcció ha estat literalment cosida: si decidiu ascendir al cimbori (totalment recomanable) podreu contemplar les bigues de ferro i els tensors que subjecten les naus de l'edifici i eviten que cedisquen al pes de la llanterna.
A mi obres com aquesta em deixen bocabadat. Ací vos deixe amb algunes fotos del meu passeig per la ciutat.
|
Palau arquebisbal, sobre un antic castell musulmà |
|
Catedral |
|
Absis de la Magdalena |
|
Jueria |
|
Òcul de la fàbrica de l'església de la Magdalena |
|
Sant Atilà, hui centre cultural |
|
Escut de la ciutat sobre la portada de Sant Atilà |
|
La Magdalena: nau i capella major |
|
La Magdalena: enteixinat mudéjar |
|
Cases penjades del barri cristià sobre l'antiga juderia |
|
Convent de la Concepció, amb el campanar bastit dins d'una antiga torre de la muralla |
|
Torre mudéjar de la catedral |
|
Ajuntament renaixentista: galeria |
|
Ajuntament |
CATEDRAL |
Portada principal |
|
Cimbori des de l'interior |
|
Nau central |
|
Retaule major |
|
Decoració renaixentista del cimbori, amb grisalles úniques a Europa |
|
Creuer |
|
Decoració de la girola |
|
Claustre |
|
Tensors que subjecten l'edifici |
|
Coberta de la nau central |
|
Pintures gòtiques recuperades |
|
Gelosies mudèjars del claustre |
PALAU ARQUEBISBAL
|
Antiga oficina de la cúria |
|
Caixer de l'escala |
|
Saló dels Bisbes |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada