II
La portada es relaciona, al seu torn, amb el naixement d'Aragó com a regne independent de Pamplona, ja que fins a la mort de Sanç III de Navarra havia estat un comptat dependent d'aquest altre regne. Així, en morir el rei Sanç, el seu fill Garcia es va quedar el tro de Navarra, mentre que Ramir va declarar-se rei d'Aragó després d'incorporar-hi el Sobrarb i la Ribagorça. Els successors de Ramir, Sanç Ramírez i Pere I, van posar el nou regne sota l'empara de la Santa Seu per reforçar la seva posició davant d'uns veïns que pretenien de nou incorporar els territoris aragonesos a Navarra.
La submissió al papat, però, tenia una contrapartida: en un moment en què s'acabava de produir el Cisma d'Orient i triomfaven heretgies antitrinitàries al nord del Pirineu, els reis aragonesos es van comprometre a difondre el dogma trinitari entre els seus súbdits i els pelegrins que, des del port del Somport, feien parada a Jaca camí de Compostel·la.
III
Malgrat que la finalitat de la portada no era altra que la d'afirmar el dogma de la Trinitat, hem vist com la construcció és un exemple de sincretisme cultural i artístic. Però, a més, hem de tenir en compte que el romànic va ser el darrer estil artístic que va incorporar elements pagans per expressar les veritats teològiques. Passa també amb la portada occidental de la catedral jaquesa?
Primerament hem de mirar bé el crismó: a les lletres inicial de Crist en grec (X-P) s'hi han incorporat dos braços per dividir el cercle exactament en vuit parts, de manera que queda convertit en un cercle solar que podem relacionar amb la mitologia celta o ibera. Però el més sorprenent és que la inclinació de l'eix de la catedral respecte l'eix est-oest (13 graus aproximadament) posa en relació el contingut de la portada amb el cel nocturn que es podia observar en el moment de la seua construcció el dia que el sol es ponia justament al davant (deu d'agost).
Efectivament, aqueix dia el sol està situat en la constel·lació del Lleó, i pocs dies abans ha coincidit gairebé amb la posició de Regulus o el cor del Lleó (potser la intenció inicial fos de fer coincidir l'orientació de la catedral amb aquest moment concret): en la portada Crist és identificat amb els lleons protectors i és representat amb la roda solar. Quan el sol baixa i les estrelles comencen a ser visibles, apareixen a la vista les constel·lacions del Drac, de l'Ossa i del Serpentari (Ophiuchus). No fa falta anar molt lluny per adonar-se que són justament els elements que ha emprat l'artista per expressar el seu missatge teològic: el sol (la roda solar en què ha convertit el crismó), el lleó, el basilisc (o drac), l'ós i l'home que agafa la serp. L'edifici, doncs, es posa en relació amb el firmament i les mitologies antigues d'una manera sublim!
No em direu que no vos impressiona la perfecció de la portada en tots els sentits!
IV
El paganisme també era present als capitells del claustre que, malauradament, va ser desmantellat fa segles a causa de la ruïna. Per sort, però, molts dels seus capitells foren reutilitzats tant a la llotja meridional de la catedral com per a altres usos (piles d'aigua beneïda, etc.).
Certament, el capitell que potser més em va encisar és l'anomenat capitell "de la resurrecció". En ell la idea de resurrecció està expressada a través d'elements de la mitologia pagana: si bé una de les seues cares no s'ha conservat, a les altres tres veiem aparèixer, respectivament, l'au Fènix, el lleó (associat al mitraisme) i, per últim, el déu Bacus: ressuscitat per Zeus a patir del seu cor, el qual romania després que el déu havia estat esquarterat i devorat pels titans, Dionís ressuscitat (Eleuteri) va convertir-se en una divinitat coneixedora de tots els mons, tant el terrenal com el del més enllà, segons la versió òrfica del mite. El nu amb què es representa el déu és, senzillament, captivador per les seues corbes senzilles, però perfectes, que demostren la influència de l'art antic, evidenciada també per la presència de les nimfes que flanquegen les escenes.
 |
| Diferents perspectives del capitell dit "de la resurrecció" |
S'afirma, però, que el nu canònic de l'art romànic és justament el del capitell del sacrifici d'Isaac, conservat a la llotja meridional de la catedral: la representació conforma per sí sola tot un cànon i torna a establir vincles amb l'art grec i romà.
 |
| Sacrifici d'Isaac |
Podríem allargar la descripció de molts altres capitells de la catedral, però crec que hi ha qui ja ho ha fet millor que jo. Només destacaré el capitell dedicat al rei David i la seua cort de músics per la seua bellesa i l'acurat treball de textures que presenta, o l'enigmàtic capitell dels caps situat al primer pilar de la nau de l'evangeli... Com l'hauríem d'interpretar?
 |
| Capitell dels caps misteriosos |
 |
| David i la seua cort de músics |
V
Per descomptat que la guia no explicava res del que he anat desgranant en aquest post, senzillament es dedicava a donar una explicació estàndard de l'art romànic que obviava, fins i tot, els elements del crismó tot i que s'hi declarava experta en la catedral. Em va sorprendre, però, el fet que passara per art les magnífiques obres gòtiques que atresora l'edifici i es dedicava només a parlar del romànic i dels elements renaixentistes.
Entre aquests darrers destaca la capella de Sant Miquel, on podem observar uns selfies de l'època: finançada pel banquer Joan Sala i Santa Fe i la seua esposa Joana Bonet, ambdós van fer que l'artista Joan de Moreto (dit "el Florentí") els retratés en les figures de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, respectivament. Ambdós mecenes van voler importar l'estil que llavors triomfava a Itàlia, malgrat que a llocs com Jaca la gent encara tenia un gust orientat al gòtic: la «modernor» d'aquests personatges es deixa notar també a la que va ser sa casa, ja que bastida d'un estil completament renaixentista, contrasta amb la casa veïna, totalment gòtica, pertanyent als pares de Joana Bonet. La casa de la sogra, doncs, encara s'havia fet amb l'estil passat de moda!
Una altra capella que destacaria és la dedicada a la Trinitat, ja que els artistes eren força coneixedors de les novetats italianes: l'arquitectura recorda el Panteó, i la figura de Déu Pare sembla copiada directament del Moisès de Miquel Àngel.
VI
En relació a Jaca cal parlar també d'una dona exemplar: donya Sança d'Aragó, filla de Ramir I i germana de Sanç Ramires d'Aragó. Pel que es veu, va ser una dona admirada pel seu germà per la seua intel·ligència i capacitat resolutiva, per la qual cosa no va dubtar en promocionar-la per a càrrecs de gran responsabilitat: no només va administrar, sense ser monja, l'important monestir de Santa Creu de la Serós, sinó que més endavant va administrar també un altre cenobi masculí (Sant Pere de Siresa) i, fins i tot, el bisbat de Pamplona quan va quedar escapçat.
El seu sepulcre, que malauradament no vaig poder visitar, és una obra cabdal de l'escultura romànica. Va ser traslladat a l'edifici de les benedictines després que la comunitat decidís traslladar-s'hi des del cenobi originari, situat a Santa Cruz de la Serós.
VII
No sé si em va ser més agradable passejar pels carrers de Jaca al vespre, atapeïts de gent però impregnats d'un ambient força agradable, o de bon de matí, quan els trobí deserts i silenciosos. Són molts els indrets pels que paga la pena passejar: el carrer Major, els voltants de la torre del rellotge, els carrerons de la jueria, presidits per l'església de Sant Jaume, o els voltants de la ciutadella.
Si hi aneu i teniu temps, és molt aconsellable eixir de la ciutat i apropar-se al pont de Sant Miquel: permetia creuar el riu als pelegrins que, tot desviant-se del camí principal a Compostel·la, agafaven la branca secundària que menava a Abay i arribava fins al Puente de Jaca pels pobles de la Solana. El pont és bellíssim i l'entorn, amable.
VIII
A pocs quilòmetres a l'oest de Jaca hi ha Abay, situat en mig de la contrada de la Solana. Pel seu carrer principal transcorria el branc secundari del Camí de Sant Jaume que he anomenat. El llogaret té pocs veïns, està enmig d'un paisatge bellíssim i s'impregna d'una calma absoluta: només s'escolta el silenci (ho sé, és una paradoxa... però és així!) i algun gos avorrit.
Allà vaig arribar per fer nit després d'un dia en què havia après molt i havia fet, encara, més quilòmetres. Què satisfet em sentia de poder visitar aqueixes terres!
 |
La imatge seria perfecta si s'hagués conservat
el claustre romànic... |
 |
Creuer: petjades de l'art islàmic... o celta: de nou,
una roda solar! |
 |
| També hi ha barroc a la catedral. |
 |
Absis meridional: interior. És l'únic espai que
es conserva intacte des dels temps del romànic. |
 |
| Capella de Sant Miquel |
 |
| Capella de la Trinitat |
 |
| Maiestas Domini de Ruesta |
 |
| Epifania a l'absis de Ruesta |
 |
Aquest rostre va ser descartat pel pintor i va aparèixer
en arrencar les pintures de l'absis de Ruesta. Gràcies a això,
es poden observar els detalls que el pintor va afegir en sec. |
 |
La col·lecció de pintura romànica del museu
diocesà és la segona en importància al món
després de la del MNAC. |
 |
| Detall de la reixa que tancava l'absis central |
 |
| Crist romànic: meravella! |
 |
| Frontal d'Iguacel |
 |
Detalls de les pintures de Bagüés, obra estrella
del museu diocesà de Jaca |
 |
| Casa de Joan Sala i Joana Bonet |
 |
| Porta de la jueria |
 |
| Carrer Echegaray |
 |
| Portada de l'ajuntament |
 |
| Edificis modernistes del carrer Major |
 |
| Convent de les benedictines |
 |
| El Mont Oroel presideix la Jacetània |
 |
| Pont de Sant Miquel |
 |
| La ciutadella i el seu entorn |
 |
| Torre del Rellotge |
 |
| Campanar de la catedral |
 |
| La casa del modern al costat de l'antiquada casa de la sogra |
 |
| A mi la de la sogra crec que m'ha agradat més |
 |
Reixa que tanca l'absis meridional de la catedral:
un magnífic treball de forja. |
RUMB A ABAY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada