Romantitzant es viu millor...

 Ja marxava cap a La Rioja quan, vencent els dubtes, encara vaig desviar-me per visitar l'església de Piulampa. És l'únic vestigi d'un priorat dels cavallers hospitalers que s'alçava en aquest lloc, anomenat Podium Lampadii, pòdium de les llànties, ja que, segons llegisc, es pensa que s'hi encenien focs per guiar els pelegrins de les rutes a Compostel·la...

I menys mal que vaig parar! Quin regal! És un edifici que s'alça enmig del no res, rodejat d'una intensa olor de fems (el camp!), que presenta unes formes perfectes: un prisma, un cilindre i una volta d'esfera i els elements indispensables per sustentar-los. La seua ubicació, la seua orientació, també la decoració, el vinculen encara fortament amb els la natura i els temps cíclics: només apareixen en l'edifici símbols solars i lunars, arbres, fulles i pinyes.

Fou poca estona la que vaig romandre al turó de Piulampa, però suficient perquè es convertís en un dels moments més màgics del viatge. Hi ha que només veurà una església vella, fins i tot qui la veurà lletja...  Però jo estic afectat per la «medicina transcendental» del romanticisme de Novalis tot i no haver-ne llegit mai res... De vegades les aportacions d'un autor ens arriben a través d'altres: la xarxa d'intertextualitats fan que les idees arriben a les diferents ànimes, com si les idees i les formes de percebre el món foren la sang que flueix per les venes dels llibres. 

Faig servir un fragment d'un dels llibres que llegí a principi d'aquest estiu per tancar la meua primera estada a l'Aragó:

«Novalis eleva al poeta, pues, al rango de "médico trascendental". La romantización del mundo le devuelve a este su encanto, su magia, su misterio y hasta su dignidad. Produce intensidades: “El mundo ha de ser romantizado. Así se reencuentra el sentido original. […] En cuanto doy un sentido elevado a lo vulgar, un porte misterioso a lo habitual, la dignidad de lo desconocido a lo conocido, una apariencia infinita a lo finito, lo romantizo”. La romantización desvela el ánimo, el adentro misterioso del mundo exterior, del cual, sin embargo, estamos distanciados. Así, Novalis anuncia: “Tú despertaste en mí el noble anhelo / de contemplar el corazón del mundo”. La romantización del mundo actúa como un encantamiento. Como un antídoto contra la profanación del mundo, lo convierte en una novela, diría Novalis, en un cuento maravilloso. La informatización y la digitalización actuales del mundo están llevando la profanación de su cima. Todo se está volviendo algo en forma de datos y algo cuantificable. Las informaciones no son narrativas, sino aditivas. No se condensan formando una narración, una novela. La técnica digital se basa en un recuento binario. En francés, “digital” se dice numérique, o sea, “numérico”. El contar [Zählen] se opone diametralmente al narrar [Erzählen]. Los números no narran nada. Son los habitantes del grado cero del sentido. Es un error rechazar el anhelo romántico de una conexión con el todo, con la naturaleza, con el universo, calificándolo de éxtasis soñador o de algo anacrónico o regresivo. Según Walter Benjamin este anhelo es algo fundamental para la humanidad. Siempre vuelve a brotar: “La relación del mundo antiguo con el cosmos se desarrollaba en otro plano: el de la embriaguez […]. Pero esto significa que, desde la embriaguez, el hombre solo puede comunicar con el cosmos en comunidad. La temible aberración de los modernos consiste en considerar irrelevante y conjurable esta experiencia, y dejarla en manos del individuo para que delire y se extasíe al contemplar hermosas noches consteladas. Pero lo cierto es que se impone cada vez de nuevo”. Novalis representa un mesianismo romántico.»

Byung-Chul Han: Vida contemplativa. Elogio de la inactividad.

Dos arbres de la vida amb nou branques que acaben
cadascuna amb una pinya. La pinya des de temps antics
és símbol de la resurrecció. Les nou branques dels arbres
poden fer referència a la Creació i els nou accidents
aristotèlics: quantitat, qualitat, relació, acció, passió,
temps, lloc, situació i pertinença. El sol, com els arbres,
també es representa amb nou rajos.

Orientació perfecta