La ruta llarga: Cuculla

Vèrtex geodèsic del Cuculla (2271 m)

A les darreries del viatge m'encamine al que havia estat el pretext de tot ell: el cim del Cuculla o Sant Llorenç, a la Serra de la Demanda, que tanca el Sistema Ibèric pel nord. En efecte, l'any passat, des de els Picos de Urbión, vaig  distingir en la llunyania la forma aparentment cònica que dona nom al Cuculla i vaig preguntar a la gent que havia coincidit amb mi al cim sobre aquella muntanya. Vaig pensar que seria un bon pretext per a un futur viatge i així ha estat!

Torne a Marc Aureli i em pregunte si l'andr0mina que va ascendir a Urbión l'any passat és el mateix que el que enguany ha pujat al Cuculla... L'emperador estoic afirma, al Llibre XI (21) de les seues reflexions, que en cas d'haver mantingut el meu propòsit a la vida és la garantia que sempre puga definir-me igual, que sempre seré «jo mateix»: «Aquell que adrece sense titubeig tots els seus impulsos propis cap a aquest fi aconseguirà, en canvi, que totes els seues accions siguen semblants, per la qual cosa sempre serà ell mateix».

Però novament es contradiu. Al Llibre IX (19) afirma, en efecte, que «tot està en canvi; també tu estàs en contínua transformació i fins i tot en destrucció, a l'igual que tot l'univers». Fins i tot, unes línies més endavant (Llibre IX, 35) afirma que tota pèrdua no és sinó canvi: no hem de lamentar res que considerem haver perdut, ja que això només passa per alguna raó conforme a la naturalesa de l'univers, que ha estat sempre igual des de l'eternitat i seguirà essent així fins l'infinit. Dins d'aquesta contradicció, em quede amb la segona opció: andr0mina ha canviat. Ha canviat pel que ha viscut, ha escoltat, ha reflexionat, ha llegit, ha compartit, ha patit i ha gaudit durant aquest darrer any.

De nou vaig començar la ruta des d'un santuari, en aquest cas el de Valvanera. La imatge romànica de la patrona de La Rioja és novament custodiada pels monjos, avui de la congregació del Verb Encarnat. Era ja per la vesprada quan vaig començar el camí d'ascensió que, progressivament, anava passant de les pinedes a les fagedes, de la fageda a l'alta muntanya ibèrica. Una vegada al cim, el panorama gratificant: totes les valls de La Rioja són a la vista, presidides per una escultura en ferro de la Verge de Valvanera.

Santuari i monestir de Valvanera

Ermita dihuitesca del Crist de Valvanera

Portada del santuari: detalls

Es discuteix tant l'estil com la datació
de la imatge: mentre uns historiadors la
cataloguen com a bizantina (s. IX), altres
la identifiquen com a romànica (s. XII)

Tapís de bosc

Naixement del riu Tobia

Coll de Saleguillas

Reivindicacions vora el cim

La Rioja Alta des del cim

Picos de Urbión

Rioja Media

Cims de la Serra Cebollera. Tots ells superen
els dos mil metres d'altitud.

Retorn

La fageda en la penombra

De nit, a les portes del santuari novament...
Prova superada!