Al cor de les Valls d'Àneu, allà on conflueixen totes elles i s'estén una de les planes més grans d'aquelles latituds, hi ha Santa Maria d'Àneu. De l'antic monestir que, després de diferents vicissituds acabà essent una canònica agustiniana, només resta en peus l'església. L'edifici conserva la seua capçalera romànica, malgrat que la nau, amb els seus arcs de diafragma i coberta a dues aigües, és una de les arquitectures més inusuals del Pirineu, si bé va ser comú durant la Conquesta del territori valencià. Sembla, però, que la nau de l'església és posterior: l'escut dels Cardona és ben visible, i això ens parla del s. XVI. Ara bé, podria haver estat afegit amb posterioritat? Com és habitual al Pallars, fan falta estudis i excavacions per poder conèixer una miqueta més la història a través de l'arquitectura.
Segurament és pel fet d'estar situat al bell mig d'Àneu que el lloc s'ha convertit des de la marxa dels monjos en el punt de pelegrinatge i aplec de tots els habitants de les valls cada primer de maig. L'ambient de festa que es deu respirar aqueix dia durant la celebració de l'aplec contrasta amb l'interior: entre la penombra de la nau dos serafins enigmàtics continuen assaltant les seguretats dels visitants. Aquestes figures formen part d'un dels conjunts pictòrics més interessants de tot el romànic català, obra mestra del Mestre de Pedret. L'obra original es conserva al MNAC, però s'hi ha instal·lat una reproducció que ajuda a fer pal·lesa la màgia i les sinergies del lloc.
Mirada fixa, dura, enigmàtica. Segons la mitologia judeocristiana, els serafins estan en contacte directe amb la divinitat, representada dins de la màndorla i, tal com simbolitzen les desenes d'ulls que tenen repartits entre ales i mans, són capaços de veure-ho tot, fins els nostres pensaments més profunds. Als seus peus, uns profetes reben a la boca una brasa de les seues mans, símbol d'una Veritat que crema i purifica. A mi aquestes figures em suggereixen un mirall: no sé si els serafins existeixen ni si són capaços de veure-ho tot, però davant la interpel·lació llançada pel mestre de Pedret, hom pot girar els ulls cap al seu interior per veure què hi veu -què hi deuen veure els serafins si realment ens escruten amb tanta atenció-.
Jo no sé a vosaltres, però m'encisen moltíssim aquestes figures. La guia va dir que a les fosques, il·luminat l'absis amb ciris, l'efecte de les flames oscil·lants fa parèixer que les ales es mouen. Un efecte sublim amb una tècnica tan senzilla!
Eixim de Santa Maria i veiem que el pronòstic meteorològic s'ha acomplert: tempesta. Llamps, trons i pluja abundant. Olor de terra mullada, una temperatura envejable per aquestes dates i tota una tarda per gaudir de la circumstància. Us podeu imaginar que n'estava ben pagat!
 |
| Paleta de verds. |
 |
| Capçalera |
 |
| L'escut dels Cardona, signe d'un nou poder a la vall |
 |
| Sant Ot? |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada