aNDRòMiNa: Els Pallars (24): els tresors d'Àneu.

15 d’agost del 2016

Els Pallars (24): els tresors d'Àneu.

Pica dels olis romànica (Son)

Ja he parlat de Sant Joan d'Isil i de Santa Maria d'Àneu, però a més d'aquests edificis, les Valls d'Àneu guarden a cada poble un petit tresor en forma d'església, casalot, camí de bast o paller. Us aconselle que els recorreu tots, ja que cap d'ells decep. I un pretext per fer-ho és assistir a les visites guiades que des de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu s'organitzen a algunes esglésies romàniques, a més de la formatgeria de Gavàs o la Casa Gassia d'Esterri, seu de l'Ecomuseu. Les guies fan una explicació exhaustiva de cada construcció, malgrat que parlen "a les palpentes": existeix poca documentació i, a falta de diners per excavar, només poden obtenir informació a partir de l'observació i l'estudi arquitectònic de cada edifici, així com de comparar-los entre ells. Tot i així, s'aprèn un munt a cada visita.

El romànic de les Valls d'Àneu és força semblant al de la veïna Vall de Boí. No obstant això, els diferents edificis existents a la vall han estat força modificats al llarg dels segles. Alguns d'ells, substituïts per esglésies de factura idèntica bastides al segle XVIII, com la d'Alós, la Immaculada d'Isil o la d'Unarre. S'observen també casos en què part de l'edifici romànic es conserva i se li afegeix la nau barroca, com a València d'Àneu, que conserva una magnífica capçalera.

Sens dubte, el conjunt monumental de Son és el més interessant. L'església es troba dintre d'un recinte tancat on es troba el cementiri i una torre horària que no és rodona ni és quadrada: degué de ser una torre de guaita similar a la d'Escaló, però modificada per poder incorporar el mecanisme del rellotge. Per la seua banda, el campanar ha estat magníficament restaurat i es conserva en el seu estat original, si bé algunes marques de bastida al capdamunt de la torre ens fan pensar que degué ser més alt que no pas ara. A l'interior crida l'atenció de seguida el seu retaule gòtic, amb escenes de la vida dels sants titulars Just i Pastor, de Crist i de la Mare de Déu. També trobem elements romànics com les piques d'oli o la pila baptismal, i uns interessants frescos renaixentistes a l'arc triomfal i als peus de la nau. El poble també té alguns raconets entranyables, a més d'un interessant edifici romànic que, d'església, ha estat reconvertit en habitatge.

A Sorpe trobem l'església de Sant Pere que, d'ençà de l'ensorrament del seu campanar, ha patit diverses vicissituds, com el canvi d'orientació: trobem una absidiola justament al costat de l'entrada actual. De Sorpe prové un interessant conjunt pictòric del qual, malauradament, no s'ha conservat la decoració de l'absis, que degué fer malbé el campanar en la seua caiguda. En la darrera restauració encara s'ha descobert un fresc romànic amb una escena de la vida de Sant Serni. El retaule de Sorpe és posterior al de Son, però està presidit per una talla romànica de Sant Pere força interessant.

Per últim cal parlar de Sant Llorenç d'Isavarre. No s'hi fa visita guiada, però tant el poble com l'església mereixen una visita. L'edifici conserva el seu paviment original i d'altres elements força curiosos, com l'absis decorat amb rostres simiescs, la portada -emparentada amb les d'Alós i Isil-, la pica baptismal o el fragment d'un retaule gòtic. Les pintures de Sant Llorenç foren arrencades i repartides entre diferents museus, entre d'ells el MNAC i el Toledo Museum of Art d'Ohio.

I tot això davant de muntanyes imponents, acompanyat d'olors i colors que deuen haver variat poc al llarg dels segles. Crec que és una experiència molt recomanable descobrir el romànic a les mateixes valls perdudes i mig oblidades que el van veure nàixer i on va cobrar significat, més que no pas com a objecte de museu. Jo m'hi trobe en el meu medi!

SON