L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

6 d’agost del 2016

2a jornada pirinenca: del Canigó a "La Truita"


És el segon any consecutiu que faig la mateixa ruta per ascendir la muntanya màgica: des de Marialles, seguint el GR, fins als plans del Cadí i d'allà al cim per la tartera i les xemeneies. La ruta era la mateixa, però jo no. El que l'any passat em va costar gairebé tot un dia de fer, més aviat amb la llengua fora i desmoralitzat davant de la darrera pujada per la tartera, enguany ho he fet en un matí i no m'ha faltat l'energia. Què ha canviat? Moltes coses. L'ascensió d'aquest any m'ha servit per adonar-me de fins a quin punt les coses que ens passen ens poden afectar.

Pujar al Canigó és tota una experiència. Mira que he pujat muntanyes, però cap d'elles em dóna les sensacions que experimente allà, bé siga per la literatura, el seu simbolisme o les sinergies que hi són presents. Al capdamunt, la visió del Conflent, el Rosselló, l'Empordà i la resta de muntanyes del Pirineu Oriental treu l'esma. La pica sembla tan propera des de Prada, i des de dalt se la veu tan xicoteta...

Abans d'anar a l'hotel a estacar-me a la banyera i fer una bona sesta, encara tinc temps de revisitar la que possiblement siga l'església romànica més bonica dels Països Catalans: Santa Maria de Cornellà de Conflent. I ja dutxat i descansat, un bon sopar a l'oratori d'Orsèol, vora Sant Miquel de Cuixà, i el concert.

Moment màgic del dia: sona el quart moviment del Quintet D667 de Schubert, conegut com "La Truita". Recordava que quan l'escoltí a classe, de menut, m'encantà: per fi l'ocasió d'escoltar-lo en directe en una interpretació magnífica.

Un dia dels que em fan feliç.

ASCENSIÓ AL CANIGÓ

Són les 7:20 h del matí i ja he arribat al refugi des de l'aparcament!
Quatre hores? A mi em costarà no arriba a tres!

Refugi d'Aragó
Arribant als peus del pic, el sol encara no ha arribat a tota la vall


Les xemeneies

Tretzevents i Puig Rojà des del cim
Massís del Puigmal
Coberts de boirina, però es distingeixen els estanys de la Raó,
de Sant Nazarí i el mar. Perpinyà és amagada entremig dels dos llacs.
Vinçà
Castell de Perapertusa, enmig de la imatge
Prada i la vall de Mosset, objectiu del sendemà
Cuixà des del cim
De Tretzevents a Set Hòmens


Toca baixar: sembla complicat, però no ho és gens

Pic del Roc Negre



SANTA MARIA DE CORNELLÀ DE CONFLENT






Retaule de Jaume Cascalls: impressionant!

Retrat del comte Guifré I de Cerdanya

CAP AL CONCERT

Sant Miquel de Cuixà
Carreterà a Taurinyà: el dia anterior l'havia trepitjant fent footing...
Quina experiència fer esport als peus del Canigó!
Oratori d'Orsèol
Claustre
Des del seient puc veure l'escultura barroca de Sant Miquel entre
els arcs de ferradura del creuer.