L'altre dia llegia al Facebook allò de "si creus en els teus somnis, aquests s'acompliran". Molt típic del pensament paulocoelhià que, sincerament, desteste. Especialment aqueixa la frase. Perquè els somnis poden ser simples castells en l'aire, sense fonament i totalment allunyats de la nostra realitat. I d'aquells ben fonamentats, només puc dir que no sempre s'acompleixen: depèn no només de l'actitud davant d'aquests, sinó de les circumstàncies. Perquè... Si a algú no se li acompleixen els somnis, vol dir necessàriament que no hi creu? Que només ho fa veure? L'hauríem de fer culpable del seu fracàs? O senzillament, com de vegades passa, es fa present la realitat, amb la qual sempre hem de comptar?
No dic, però, que en estiu, davant del mar, no ens puguem permetre d'obrir la veda i deixar que els pensaments, i els somnis, fluïsquen. Tant aquells fonamentats com aquells que sabem que mai s'acompliran, malgrat que hi creiem i els desitgem fermament. Ara bé, tenir-los presents ens pot servir per atansar-nos-hi una miqueta i sentir-nos, encara que siga, un poc més satisfets amb nosaltres mateixos.
I sense la mar, no hi hauria estiu. I sense deixar anar la ment, per a què tindre vacances?
Entre aquests darrers dies de l'estiu hi haurà molts dies de Dosser. Mar, vent, arena, estima i il·lusions.
EL MAR: ENTRE EL DOSSER...
I LA COSTA BRAVA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada