Polèmiques orquestrades

Polèmica creada per la col·locació de les estàtues de la Victòria i la de Franco al Born Centre Cultural. D'entrada, el gest és provocador. Però, per a mi, és justament la millor manera de denunciar la impunitat que han gaudit aquests símbols durant el període pretès democràtic: alguna cosa va malament si no hi ha cap impediment legal per col·locar les estàtues a aqueix lloc durant l'exposició. "Feu el mateix a Alemanya amb una de Hitler i veureu", llegisc a Twitter: justament això és el quid de la qüestió. Que allà no es pot i ací sí! (I cal recordar que fins fa molts pocs anys l'estàtua de la Victòria presidia el passeig de Gràcia sense que ningú muntara polèmiques twitteres de l'índole d'aquesta).

Lluny de discutir la conveniència o no d'aquesta mesura-reclam per a una exposició que pretén denunciar i explicar aspectes obviats i oblidats del franquisme, la polèmica ha estat orquestrada per uns determinats sectors independentistes, especialment pels dirigents de Junts pel Sí actius al Twitter, que han vist un pretext ideal per atiar la fúria contra Ada Colau i l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona que tant els molesta. De seguida s'hi ha sumat la massa independentista acèrrima. No dic que no es puga dissentir del gest i de la proposta, però el que he arribat a llegir m'ha semblat propi d'algú que està molt alienat. Perquè llegint aquests twitts sense contextualitzar-los ni conèixer realment el que representa Ada Colau, hom podria pensar que ella i el seu partit és espanyolista i franquista, i que fins i tot són responsables també de l'opressió del poble català per part d'una Espanya que... S'ho podeu imaginar. Lamentable.

Crec que es perd el nord. Però a molts dirigents del PDC i d'ERC els interessa atiar aquest cassurrisme perquè n'obtenen rèdit polític. No protestaren quan l'estàtua de Franco sortia al Polònia, quan s'exposà un bust de Franco a Vilafranca en una exposició amb similars intencions, o quan un regidor d'ERC penjà la bandera de la Falange de la seu del districte de Gràcia en una exposició sobre l'escola franquista. Alcen la veu ara que poden desgastar políticament Colau. Ells fan saltar l'espurna i després la flamerada esclata sola: hi veig una actitud tan semblant amb el blaverisme, tant en les formes com en el contingut! I la gota que vessa el got: faltava la Coronela ofesa perquè no té el permís de l'Ajuntament per participar en els actes de l'11 de setembre. Sí, aquells que van vestits de soldadet divuitesc i que es passegen per la ciutat com si en foren els seus defensors davant de "l'enemic".

Tot plegat, s'aconsegueix un dels objectius que jo veig clar en el procés: frenar les polítiques d'esquerres. Perquè el procés sempre posa una safanòria una mica més lluny. Ara ens diuen que d'ací un any ja serem independents, després ens diran que tal i pasqual, i després s'inventaran una altra fita... Fites que alimenten electoralment la dreta: ací la gent vota PDC, malgrat que put, perquè s'erigeix en defensora de Catalunya i la seua "dignitat" -mentre ells la saquegen indignament-, i a Espanya el PP guanya vots perquè s'ha convertit en la garantia de la "unidad de EspaÑÑa".

I si no, mireu aquest twitt, que de tots els que he llegit és el que més m'ha sobtat:

Riure o plorar?